Moviment literari de anselm turmeda
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
Escolàstica: pràctica de reflexionar sobre Déu.
Franc Eiximenis: Girona, 1330, família burguesa, fransiscà i estudià la teologia a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma. Va viure a València durant 25 anys, allí començà la carrera d'escriptor, conseller de jurats i va escriure la major part de la seua obra. Benet XIII el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna l'anys 1408. Va morir cap al 1409 a Perpinyà.
Obra: pràcticament és tota romanç, té una gran extensió. Objectiu: instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristíà. No va ser un pensador origina sinó un complidor de la ciència escolàstica medieval.
Pròposits moralitzadors, ideologia cristiana medieval. Té un pròposit didàctic.
Lo Crestià (1379 i 1392), el Llibre de les dones (finals del Segle XIV) i el Llibre dels àngels.
Sant Vicent Ferrer: nasqué a València el 1350. Entrà al convent dominicà als desset anys on es va ordenar sacerdot el 1378. Va completar la formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Va ensenyar teologia a la catedral de València i va ser conseller i confessor de diversos membres de la família reial. Es va incorporar a la cort papal d'Avinyó gràcies al papa Benet XIII i va iniciar campanyes com a predicador per Europa.
Tenia una lliçència, concedida pel papa, que li donava plena llibertat d'acció i moviment. El 1412 tingué una intervenció decisiva en el Compromís de Casp, en la solució del problema successori a favor de Ferran d'Antequera. Va continuar la seua predicació per la Corona d'Aragó, Occitània, el centre de França, la Borgoña, la Bretanya... Fins que va morir el 5 d'Abril de 1419 a Vannes.
El seu objectiu no va ser literari.
Anselm Turmeda: va nàixer a Mallorca a mitjan Segle XIV i va ingressar en els franciscans. Va estudiar a Lleida i a Bolonya i on es va interessar en la religió musulmana. El 1385 abjurà del cristianisme i se'n va anar cap a Tunis. Es va casar amb la filla d'un alt dignatàri i va tindre alguns fills.
Obra: Llibre dels bons amonestaments (recull de bons consells i d'iròniques assercions que en mostren l'esperit crític i que va ser lectura en moltes escoles.
Cables de la divisió del regne de Mallorques (1398) mostra una gran preocupació pel destí de Mallorca mentre lloa la figura del rei Martí I.
Prosa: Disputa de l'ase (1417).
Franc Eiximenis: Girona, 1330, família burguesa, fransiscà i estudià la teologia a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma. Va viure a València durant 25 anys, allí començà la carrera d'escriptor, conseller de jurats i va escriure la major part de la seua obra. Benet XIII el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna l'anys 1408. Va morir cap al 1409 a Perpinyà.
Obra: pràcticament és tota romanç, té una gran extensió. Objectiu: instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristíà. No va ser un pensador origina sinó un complidor de la ciència escolàstica medieval.
Pròposits moralitzadors, ideologia cristiana medieval. Té un pròposit didàctic.
Lo Crestià (1379 i 1392), el Llibre de les dones (finals del Segle XIV) i el Llibre dels àngels.
Sant Vicent Ferrer: nasqué a València el 1350. Entrà al convent dominicà als desset anys on es va ordenar sacerdot el 1378. Va completar la formació a Lleida, Barcelona i Tolosa. Va ensenyar teologia a la catedral de València i va ser conseller i confessor de diversos membres de la família reial. Es va incorporar a la cort papal d'Avinyó gràcies al papa Benet XIII i va iniciar campanyes com a predicador per Europa.
Tenia una lliçència, concedida pel papa, que li donava plena llibertat d'acció i moviment. El 1412 tingué una intervenció decisiva en el Compromís de Casp, en la solució del problema successori a favor de Ferran d'Antequera. Va continuar la seua predicació per la Corona d'Aragó, Occitània, el centre de França, la Borgoña, la Bretanya... Fins que va morir el 5 d'Abril de 1419 a Vannes.
El seu objectiu no va ser literari.
Anselm Turmeda: va nàixer a Mallorca a mitjan Segle XIV i va ingressar en els franciscans. Va estudiar a Lleida i a Bolonya i on es va interessar en la religió musulmana. El 1385 abjurà del cristianisme i se'n va anar cap a Tunis. Es va casar amb la filla d'un alt dignatàri i va tindre alguns fills.
Obra: Llibre dels bons amonestaments (recull de bons consells i d'iròniques assercions que en mostren l'esperit crític i que va ser lectura en moltes escoles.
Cables de la divisió del regne de Mallorques (1398) mostra una gran preocupació pel destí de Mallorca mentre lloa la figura del rei Martí I.
Prosa: Disputa de l'ase (1417).