Adequació d'un text

Adequació textual: un text és adequat si s'emmotlla a les característiques del context situacional. Modifiquem el nostre text segons la situació, utilitzem un registre o un altre i un to o un altre. Hi influeixen les característiques de l'emissor i el receptor, la intenció cercada, el tema i el canal. Coherència textual: un text coherent té unitat de tema, eix al voltant del qual giren amb lògica els diferents subtremes o informacions aportades. Tot text coherent conté un fil conductor, que anirà unint semànticament les diferents parts de què es compon i que reunirà informació suficent per a transmetre un missatge complet amb una intenció clara. Cohesió textual: s'han de lligar le p arts d'un text mitjançant mecanismes de cohesió com: Mecanismes per al manteniment del referent: per mantenir el referent d'un signe del text, podem acudir a la repetició de la paraula o expressió amb què el deignem o a la seva substitució per sinònims o per pronoms. El·lipsi: recurs utilitzat en poesia que consisteix a suprimir algun terme de l'oració, sobreentès gràcies al context. Hiperònims: terme general que es pot fer servir per aq referir-se a la realitat anomenada per un terme més particular. Anàfora: recurs literari que consisteix a repetir una seqüència de paraules al començament de proposicions consecutives. Catàfora: recurs literari oposat a l'anàfora que consisteix a enunciar primer una partícula que el seu referent. Signes de puntuació i entonació: ens permeten cohesionar els elements que delimiten. Connector textuals: serveixen per cohesionar el text. Hi ha que relacionen, que ordenen les parts enceres del text...