L'afusellament de la Moncloa de Francisco de Goya

Fitxa tècnica: El tres de maig de 1808

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,68 x 3,47 m
• Estil: Neoclàssic i Romàntic
• Tema: Històric i al·legòric
• Localització: Museu del Prado
• Obres de l'autor: La família de Carles IV, La lletera de Bordeus

Biografia de Francisco de Goya

Francisco de Goya va ser un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l'ofici a Saragossa i va viatjar a Itàlia el 1770; allà va estudiar amb els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. Quan tornava a Espanya, va pintar els frescos de la Basílica del Pilar de Saragossa i després es va traslladar a Madrid. Va ingressar a la Reial Fàbrica de Tapissos el 1775, on va realitzar quatre sèries de cartons seguint diferents paràmetres classicistes del moment. Va introduir els cercles aristocràtics a Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada de la cort. El 1789, Carles IV el va anomenar pintor de cambra. Ell va pronunciar un discurs a l'Acadèmia a favor de l'originalitat i de la necessitat d'alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.

Descripció formal de l'obra

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones ha estat o serà executada. La llum que il·lumina els personatges de l'esquerra deixa en penombra els soldats de la part dreta; així es diferencien els tres grups. La figura dels braços oberts vol fer semblar als soldats que s'esdevé el focus central de l'obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Hi ha una ratlla a l'horitzó alta que fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i així potencia el realisme de l'obra. Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir dels escorços violents i com una sàvia descripció de les actituds: horror, resignació, heroisme, etc. Per contra, els soldats francesos semblen autòmats i figures no humanes que representen màquines de matar. La gamma cromàtica és reduïda: ocre, blanc, negre, groc i vermell, amb pinzellades llargues i obertes.

Temàtica i context històric

Temàtica històrica i al·legòrica. L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid; allà és visible la caserna del Conde Duque, l'arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l'escena d'una dona i un frare és un tret de semblança en la construcció de l'escena; les dones s'havien afegit a la lluita i també van ser víctimes de la repressió. Aquella nit hi va haver molts afusellaments. La figura de l'home amb els braços oberts es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc simbolitzen l'Església; la llum és una metàfora de l'assistència divina. Encara no se sap la funció exacta dels quadres de Goya: alguns havien de servir com a decoració de l'arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, i d'altres per commemorar el dos de maig.

Models i influències posteriors

L'obra presenta la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII. Aquesta peça va influir notablement en el quadre de L'afusellament de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso.