El Teatre d'Epidaure: Una Joia de l'Arquitectura Grega

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlet el Jove

Localització: Epidaure (Peloponés)

Context Històric:

350 aC. Finals del període clàssic, inici de l'hel·lenístic. Durant les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les Guerres del Peloponés, enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Anàlisi Formal i Estilístic:

Material: Pedra.
Sistema constructiu: Arquitravat.
Elements de suport i suportats: Grades i murs laterals per aguantar el terreny (murs de contenció). Aprofitament dels turons propers per construir-hi les graderies.

Espai Exterior i Interior:

Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra, molt gran i de forma circular, que era on es cantava i ballava, i al mig hi havia un altar dedicat a Dionís, que era el déu del vi i la gresca. L'orquestra estava envoltada (en ⅔ parts) per la càvea i l'altre ⅓ part l'ocupava l'escena. No es té cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat, però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l'orquestra i l'escena hi havia el prosceni. El prosceni era un espai elevat on actuaven els actors, que tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels telons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava.

La Càvea: Tenia una capacitat per a entre 11.000 i 15.000 persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la graderia que distribuïen a la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir a la gent a les grades superiors. Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt.

Anàlisi Estilístic:

Estil: Període clàssic i hel·lenístic. Per època correspon al final del període clàssic, principis de l'hel·lenístic, però té les característiques pròpies dels teatres, que tots es construïen seguint el mateix patró: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni.

Funció i Significat:

Funció: Lúdica i religiosa.
Interpretació: Les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, el déu del vi i de la gresca. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes a Dionís.

Influències:

L'amfiteatre.