Anàlisi de "Bearn" de Llorenç Villalonga

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB

Bearn (Llorenç Villalonga)

Introducció

Bearn, de Llorenç Villalonga (1897-1980), publicada el 1956 i traduïda al català el 1961, és considerada una de les obres més importants de la literatura catalana del segle XX (1964). La novel·la, escrita en forma de carta de Joan al secretari del Cardenal Primat de les Espanyes, s'ubica entre finals del segle XVIII i finals del XIX, reflectint la decadència de l'aristocràcia.

Estructura

L'obra es divideix en dues parts, influenciades respectivament pel mite de Faust ("Sota la influència de Faust") i el mite de Filemó i Baucis ("La au regna a Bearn"). L'autor utilitza el recurs de Joan, qui escolta d'amagat, per reproduir les converses íntimes de Don Toni.

Tècnica i narrativa

Tècnica: Una carta extensa, similar a l'estil de la novel·la francesa "Le lion devenu vieux", crea un efecte de misteri al voltant de certs aspectes de la història.

Narrativa: Joan, el narrador, actua com a testimoni dels esdeveniments, motivat pels dubtes sobre l'estranya mort dels senyors de Bearn i les seves instruccions prèvies.

Paral·lelismes

S'estableixen paral·lelismes entre diversos personatges: Don Toni i Joan; Maria Antònia, Dona Xima i Madò Coloma; Dona Xima i la seva tia; Tomeu i Caterina; Don Andreu i Don Francesc; i en Collera i els seus nebots.

Espai

La història transcorre a la finca Bearn, situada dalt d'un turó, i un poble proper. Els senyors, sense descendència, s'enfronten a problemes econòmics a causa de la mala administració de Don Toni, incloent-hi el deute i les despeses del viatge a París de Dona Xima, Maria Antònia i Joan. La "Sala de les nines" guarda l'arxiu familiar, objecte d'interès per als nebots i els francmaçons. Finalment, els nebots abandonen la finca a causa dels deutes.

Joan, en les seves paraules finals, descriu Bearn com un lloc idíl·lic ("locus amoenus") que es veu obligat a abandonar.

Temps

Intern: La cronologia pròpia de la novel·la.

Extern: Referències a fets històrics contemporanis.

Llengua

Bearn està escrita en català estàndard amb interferències del català illenc:

  1. Diferències morfològiques verbals.
  2. Predomini dels pronoms personals.
  3. Alteració sintàctica en la combinació de pronoms.
  4. Ús de l'article salat.
  5. Vocabulari mallorquí.
  6. Formes de tractament conservadores.
  7. Presència d'anglicismes.
  8. Ús de gal·licismes.
  9. Frases en francès i llatí.