Teoria de la paraula viva
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,51 KB
La narrativa modernista:
Segle XIX el gènere novel.Lístic deixa de ser un document de la realitat quotidiana. Actitud pessimisme i crítica envers la societat i el gènere humà.
Inspirada en Decadentisme i Simbolisme. Tema de Conflicte entre l'individu i la societat. Reflecteix la crisi de valors. Destacam com a autor a Víctor Català.
La novel.La simbòlica:
És el subgènere novel.Lístic més representatiu i original del Modernisme.
Transmeten una visió simbòlica seguint la Concepció del món i de l'individu pròpia dels autors modernistes. Arreplega les següents característiques:
Argument: Individu sensible, lluita per ser ell mateix, contradicció entorn i natura.
Estil: Transmitir emocions i sentiments. Retrata de manera simbòlica i evita quealsevol tret objectiu.
Llenguatge: paraules i expressions dialectals, rudes i amb adjectivació connotada.
Escenari: L'acció transcorre en un medi rural.
Els personatges tenen una dimensió simbòlica. Protagonista=artista modernista enfronta societat i altres personatges idees negatives.
L'Obra paradigmàtica de la novel.La simbòlica és Solitud(1905) de Víctor Català. La protagonista de la història, Mila, ha de lluitar per no ser anul.Lada ni per la societat ni per la natura.
La poesia modernista (darreries del s.XIX):
Expressió Romàntica trenca amb la poesia de la Renaixença i adopta l'espontaneisme i arbitrarisme (europeus).
a) Espontaneisme: Joan Maragall. Sentiment i emoció, espontaneïtat.
b) Arbitrarisme: Defensen la forma treballada. L'escola Mallorquina(M.Costa i Llobera, J.Alcover)
Joan Maragall I Gorna: El poeta de la "paraula viva": Barcelona (1860-1911) es casà i tengué tretze fills. Burgues culte i sensible. Prestigi social i intel.Lectual. Va estodiar dret.
La teoria de la "paraula viva": Elogi de la paraula, Elogi de la poesia: espontaneïtat, emoció pura, sinceritat, puresa sentiments.
-La poesia és un acte de l'esperit: revela realitat transcendental amagada rera una realitat objectiva. Xoc emotiu entre poeta i món.
-La paraula ha de ser viva i espontània: Espontania, inspiració.
-El poeta és un vident, un guia per a la resta d'homes: El poeta es qui té mes capacitat de percepció. Per Joan Maragall la poesia es vocació, inspiració i paraula viva. Joan Maragall: Poesies, Visions i cants.
Grups temàtics de la poesia de Maragall: Poesia decadentista(La vaca cega), Poesia vitalista(Oda a Espanya; desastre colonial del 98), Poesia nacionalista(Visions i cants), Poesia de la natura. Teatre: Nausica.