Anàlisi de Capítols de Jesús Moncada: 'La Plaga de la Ribera' i més

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

“La Plaga de la Ribera” és el segon capítol del llibre El cafè de la granota. Aquest capítol està escrit en forma de carta, redactada per Jeroni Salses i Santapiga, i adreçada al director de la presó de Lleida.

Context i Trama del Capítol

En aquesta carta, Jeroni explica que, a causa de l'antiguitat de l'Ajuntament del poble, es van decidir fer-hi obres. Per tal de buidar l'edifici, es van repartir els objectes que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res, i encara menys després de guardar-hi les coses de l'Ajuntament. Però no només van guardar-hi retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià era un criminal, i per aquesta raó a l'Elisenda no li feia gaire gràcia que estigués a casa seva. Tanmateix, finalment es va quedar perquè es comportava bé. A poc a poc, l'Elisenda i en Jeroni van començar a confiar en ell, tot i que en Valerià se sentia fracassat perquè les coses no li sortien com ell volia. Des de ben petit, volia ser una mala persona. Per aquesta raó, en Jeroni escriu la carta al director de la presó, perquè en Valerià pugui anar a rebre formació amb professionals. Com que la parella mai havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.

Elements Narratius del Capítol

Espai

El lloc on es troba la parella és un poble de la Ribera de l'Ebre, concretament Mequinensa.

Temps

Aquest capítol té lloc durant els anys cinquanta. L'acció dura uns quants mesos, que corresponen al temps que en Valerià està a casa de la parella i al que duren les obres de la casa de la vila.

Narrador

És un narrador intern i protagonista, ja que qui explica aquest capítol és el mateix Jeroni.

Tema

El tema d'aquest capítol es pot resumir amb la dita: “Qui la fa la paga”. En Valerià vol ser una persona dolenta, però tot li surt a l'inrevés del que ell tenia plantejat, tot i que es porta bé amb en Jeroni i l'Elisenda.

Personatges Principals del Capítol 2

Jeroni Salses i Santapiga

És l'agutzil de la seva vila, un càrrec que ocupa des de fa trenta anys. Té una bona conducta, tant pública com privada, és seriós en la feina i no suporta els pocavergonyes del seu poble i dels voltants.

Valerià, “la Plaga de la Ribera”

És un bon noi, però ell no vol ser-ho. Des de ben petit volia ser una mala peça, però mai ho aconseguia; sempre que feia alguna cosa amb mala intenció, el destí li tornava i acabava amb un final feliç.

Elisenda

És una bona xicota, però a vegades és molt tossuda. L'Elisenda està en contra de tenir un criminal a casa seva; ja es va enfadar quan va haver de guardar tots aquells trastos, ja que la seva casa és molt petita i encara ho semblava més després d'haver de fer lloc per les coses de l'Ajuntament.

Senyor director de la presó de Lleida

Les primeres pàgines del capítol van dirigides al senyor director de la presó de Lleida. Qui parla amb ell és Jeroni Salses.

Sobre Jesús Moncada i El Cafè de la Granota

Aquest conte pertany al grup de catorze contes del llibre El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Moncada va ser un escriptor nascut a Mequinensa, durant l'etapa més dura de la postguerra i en una vila de vençuts. Aquests fets els plasma al recull de contes del seu llibre. L'obra literària de Jesús Moncada se centra, en la seva part més extensa, en la història de Mequinensa i, en bona part, en els comportaments i la psicologia dels seus habitants, tant contemporanis com passats.

Argument del Conte de l'Enterrament

L'argument d'aquest conte comença amb el vell Cristòfol explicant a Jesús Moncada (autor del llibre) les aventures que es van viure en l'enterrament d'un veí del poble, l'oncle Nicolau, conegut per ser una bellíssima persona i ara recordada per tots els habitants de Mequinensa. Aquest enterrament va tenir molta transcendència i va ser molt criticat per la gent del poble pel fet que coincidís amb l'hora exacta en què es disputava el partit de futbol entre l'equip local i el seu gran rival. Aquest fet provocava que molta gent hagués de decidir entre anar a acomiadar el gran Nicolau o bé gaudir d'un emocionant enfrontament futbolístic.

Tot i això, segons Cristòfol, va ser l'enterrament on hi va acudir més gent; per una banda, perquè fins i tot els jugadors i espectadors de l'equip oponent hi van acudir en acabar el partit. Vint anys després, encara recorden aquell dia com un dia molt trist per la pèrdua d'un amic. D'altres recordaven aquell dia amb ràbia i rancor, pel fet que el partit hagués estat poc animat i com a conseqüència de la celebració d'un funeral, que per a ells era considerat molt menys important que el partit.

Personatges del Conte de l'Enterrament

Cristòfol

És el narrador de la història, el qual a vegades també en forma part. Es tracta d'un home d'edat avançada, sensat, educat i coherent amb els fets. Demostra que, tot i ser un gran aficionat al futbol, hi ha altres prioritats.

Nicolau Vilaplana

És el personatge principal del capítol. Veí de Mequinensa, que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser i d'actuar, s'ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns. Tot i la seva mort, és recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que altres persones el recorden amb fúria per un fet que ell mai va planejar: el seu enterrament el dia del partit.

La Clenxa

És el barber del poble, que pels seus comentaris, demostra ser una persona immadura i incoherent.

Florentí Veriu

Un veí que, després de vint anys de la mort del Nicolau, s'atreveix a continuar criticant aquell fet i és capaç de retreure-li al fill del difunt.