Anàlisi del poema 'Ací' de Vicent Andrés Estellés

El poema «Ací» forma part del Llibre de meravelles, publicat el 1971. Enquadrat en l'etapa de la postguerra, el llibre es divideix en tres parts, i el poema que comentem pertany a la part central. En aquesta secció trobem records feliços que contrasten amb l'obscuritat que van provocar la guerra i la postguerra, però segueix apareixent l'amor com a element que ajuda a superar les misèries.

Estructura i contingut

En aquest poema, l'autor empra la narració i la descripció per retratar la realitat de la València d'aquell temps. El poema està format per 38 versos alexandrins (de 12 síl·labes). Els versos són blancs, ja que no rimen entre si, però segueixen unes pautes mètriques. El tema central és l'evocació d'Ausiàs March.

Encara que «Ací» no té una estructura definida, podem distingir diverses parts:

• Primera part (versos 1-12): La visita a la casa on va viure Ausiàs March du el jo poètic a recordar, fent una hipòtesi històrica sobre les vivències del poeta.
• Segona part (a partir del vers 13): El jo poètic s'expressa en primera persona del plural per retratar una experiència personal amb la seua parella, adquirint un clar to narratiu.

En resum, Estellés visita la casa d'Ausiàs March a València amb la seua nóvia. L'autor vincula sempre la terra («Ací») amb el seu passat, els seus referents i els records dels seus passejos i viatges.

Estil i recursos literaris

«Ací» dóna títol al poema i reflecteix el desig de descriure el lloc on viu, obrint la porta a una experiència que connecta amb tota una tradició que no vol que s'oblide.

El llenguatge i l'estil són molt personals: combina la llengua col·loquial, que aporta naturalitat, amb la llengua literària, que aporta solemnitat i contundència. La presència de topònims situa l'acció i la connecta a referències històriques.

Pel que fa a les figures retòriques, aquestes permeten expressar sentiments i emocions:

• Polisíndeton: «i seguirem després».
• Anàfora: «Ací estigué la casa d'Ausiàs / Ací...».
• Repeticions.

En definitiva, Estellés enllaça la seua poesia a tota la nostra tradició literària i cultural; visitar els llocs li permet reafirmar el seu vincle a la terra i el seu sentiment.