Les Quatre Grans Cròniques i la Literatura Catalana Medieval

Què són les Cròniques Medievals Catalanes?

Les Quatre Grans Cròniques són quatre llibres històrics que expliquen fets dels segles XIII i XIV a la Corona d'Aragó. Dues d’aquestes cròniques (les dues més antigues) van ser escrites a finals del segle XIII, i les altres dues, al segle XIV.

Finalitat de les Cròniques

Aquests documents històrics i literaris tenien diversos objectius:

1. Deixar constància: Documentar per escrit les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Els monarques volien que la seva memòria no s'esborrés.
2. Donar exemple: Les cròniques són llibres de literatura exemplar, un gènere molt popular a l'Europa medieval. Moltes vegades, sobretot la crònica de Ramon Muntaner, busquen fer una exaltació nacionalista, promovent una campanya positiva dels reis d’Aragó. Ramon Muntaner parla constantment de la bondat dels reis.
3. Propagandística: Aquests llibres pretenien que els homes dels segles XIII i XIV s’animessin a apuntar-se a les expedicions militars. Aquestes expedicions eren croades (guerres per conquerir nous territoris).
4. D'agraïment a Déu: Naturalment, aquestes cròniques medievals catalanes eren agraïments a Déu. Cal destacar, però, que també hi ha cròniques àrabs que presenten una versió molt diferent dels fets, amb una finalitat d’agrair a Al·là.

Aquests llibres no van ser escrits per ser llegits per separat o en silenci, sinó que eren narrats per un joglar davant d'un auditori.

Les Quatre Grans Cròniques: Autors i Obres

Característiques de la Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

És la crònica més antiga. Està escrita en primera persona amb el “Nos majestàtic” (el 'nos' d’autoritat dels reis).

S’ha dit que aquesta crònica no va ser escrita directament per mà del rei, sinó que ell la dictava a un equip de redactors professionals (pagats) que apuntaven tot el que el rei digués i volia deixar per escrit. Parlar en primera persona buscava que a la gent li resultés més atractiu llegir (captava l’interès del públic) i donava més realisme als fets.

Una altra característica és que va incorporar poemes èpics que ja existien abans d’escriure l’obra. Alguns estudiosos han recuperat aquests poemes perquè contenien rimes. La Crònica de Jaume I va aprofitar poemes èpics que segurament el rei havia demanat a un trobador i que eren cantats com a notícia (interpretats per joglars).

La Conquesta de Mallorca va passar el 1229, un dels fets més importants de Jaume I, seguit per la conquesta d’Eivissa el 1235, després Menorca i finalment València.

A partir d’aquest moment, no va desaparèixer tota la població àrab; van quedar moltes famílies àrabs. Més tard, les famílies àrabs van seguir vivint com a esclaves. Això explica que, des del punt de vista lingüístic, l’àrab i el valencià tinguin certes paraules comunes.

Interès del Capítol 126 del Llibre dels Fets per a Eivissa

El capítol 126 ens informa de diversos aspectes de la ciutat d’Eivissa àrab:

• Com era la ciutat: tenia una triple muralla.
• Les embarcacions d’aquells temps: naus, llenys i galeres.
• Els enginys (maquinària de guerra): fonèvol i trabuc.
• La figura de Joan Xicó, el primer ciutadà a entrar a la ciutat àrab.

Ramon Muntaner: Vida i Característiques de la seva Crònica

Ramon Muntaner (R.M.) va ser un cavaller i escriptor, un militar que va treballar molt a prop del rei Jaume II de Mallorca (fill de Jaume I). Aquest rei, com a recompensa per la bona feina feta, li va donar la governació de l’illa d’Eivissa. R.M. va morir l’any 1336 al Castell de Vila (Eivissa).

La crònica de R.M. té dues característiques principals:

1. Pregunta retòrica: Amb molta freqüència escriu «E què us diré?». Aquesta pregunta retòrica tenia la funció de mantenir el públic amb l’orella ben posada, un recurs utilitzat pels joglars.
2. Nacionalisme: Entès com a elogis freqüents dels reis i reines de la Corona d’Aragó.

Bernat Desclot: Vida i Crònica (Llibre del Rei Pere)

Tenim molt poca informació sobre Bernat Desclot. Els estudiosos pensen que devia ser un funcionari de l’administració reial que coneixia perfectament la documentació que es guardava als arxius (per exemple, cartes reials).

Justament, la característica d’aquesta crònica és haver copiat documents sencers de l’arxiu dels reis dins l’obra. Aquest arxiu i administració dels reis d’Aragó es deia la Cancelleria Reial, l’oficina burocràtica.

Pere III el Cerimoniós i la seva mentalitat moderna

Pere III el Cerimoniós va ser un rei molt important de la Corona d’Aragó. Se l’anomena el Cerimoniós perquè va fer una gran reforma dins l’administració de la seva secretaria.

Aquest rei és important perquè, a finals del segle XIV, va demostrar tenir unes idees molt avançades al seu temps, apuntant ja cap al Renaixement. Els primers anys del Renaixement es deien Humanisme, i l’Humanisme té com a primera característica un gran interès per la cultura de Grècia i Roma.

Pere III va escriure repetidament que si algú li havia de fer un regal, estaria més content si li dedicaven la traducció d’un llibre clàssic que no pas si li regalaven una parella de falcons.

La Literatura Religiosa i Moral a l'Europa Medieval

Per què la literatura religiosa va ser tan important?

Trobem tres explicacions principals per a la importància de la literatura religiosa i moral a l'Europa medieval:

1. Crisi social: L’estructura social del feudalisme havia presentat una Església que vivia molt a prop del rei i els nobles, i que deixava la població més pobra desatesa i abandonada.
2. Pestes i pessimisme: Durant aquests segles van ser freqüents les pestes (com la Pesta Negra) que van matar una tercera part de la població d’Europa, cosa que va provocar desmoralització i pessimisme.
3. Cisma d’Occident: L’Església cristiana estava dividida: dos papes, un a Roma i un altre a Avinyó. Aquesta separació es deia Cisma d’Occident. Els papes es barallaven pel poder i no pel poble.

La reacció de l’Església davant d’aquests distanciaments va ser explicar, a través de sermons i llibres (l’Evangeli), la necessitat de recuperar totes aquelles persones que havien quedat marginades. Per tant, la literatura religiosa apareix amb aquesta finalitat: recuperar tota aquesta gent que s’havia separat de l’Església.

Sant Vicent Ferrer: Sermons i Teatralitat

Sant Vicent Ferrer (S.V.F.), nascut a València al s. XIV, ocupa un lloc important dins la literatura catalana pels seus sermons que predicava per carrers, places i esglésies.

Els seus sermons eren tot un espectacle i podien durar 4-5 hores; per això es parla de la teatralitat de Vicent Ferrer. No s’ha conservat cap llibre de sermons ni en llatí ni en català escrit per mà de Vicent Ferrer, però sí que se’n conserven transcripcions.

Què vol dir que Sant Vicent Ferrer presenta una gran teatralitat?

Es diu que els seus sermons eren tot un espectacle i podien durar entre 4-5 hores, utilitzant recursos com:

• Canvis de veu
• Onomatopeies
• Exageració
• Gesticulació

Misogínia en els sermons de Sant Vicent Ferrer

Utilitzava un llenguatge directe i molt viu, sobretot quan parlava de les dones. Era un home misogin, atacava les dones i les feia culpables de tots els pecats del món. Aquesta literatura misògina era molt freqüent a l’època.

Sor Isabel de Villena: La primera teologia feminista

Per compensar el misoginisme de Vicent Ferrer, tenim una dona escriptora: Sor Isabel de Villena. Aquesta dona s’havia educat dins una família noble i va arribar a ser abadessa.

Sor Isabel devia mirar amb molta llàstima les monges que vivien amb ella i, sobretot, la ignorància de les dones durant l’època medieval. La gran majoria no sabien llegir ni escriure, i ja no parlem de poder llegir un llibre o la Bíblia en llatí.

Per això, va escriure un llibre en prosa titulat Vita Christi (Vida de Crist), on explica, sobretot, la importància que tenien les dones en la vida de Jesucrist. Aquest tema, avui en dia, encara resulta un tema delicat o intocable per a l’Església, però, en canvi, la teologia actual reivindica el pensament de Sor Isabel de Villena com un primer exemple de teologia feminista.

Anselm Turmeda: De frare franciscà a musulmà

Anselm Turmeda era un religiós mallorquí, però franciscà. Aquests tenien un estil de vida molt pobre i vivien en harmonia amb la naturalesa. El cas d’Anselm Turmeda és molt interessant perquè, de ser religiós cristià, va passar a fer-se musulmà. Va ser un personatge víctima d’aquella crisi que explicàvem a la introducció.

Anselm Turmeda sí que va deixar llibres escrits en català:

• De la primera part de la seva vida com a cristià, va deixar escrit el Llibre de bons amonestaments.
• També el llibre curiós titulat Disputa de l’Ase.

En la Disputa de l’Ase, l’autor i un ase discuteixen qui té una ànima superior, si la persona humana o els animals. Al llarg de l’obra, els arguments de l’ase són molt potents, però, al final, guanya Fra Anselm quan diu que Déu va escollir una persona humana per reencarnar-se i no un animal.

Anselm Turmeda se’n va anar a Tunis, on treballava de traductor o intèrpret. Quan es va fer musulmà, va passar a dir-se Abd Allah at-Tarjuman al-Mallorquí. En aquesta època, va deixar un llibre titulat Tuhfa o Refutació contra els seguidors de la creu; aquest és un llibre molt crític contra els cristians, on explica les raons que el van fer convertir a l’islam.

Francesc Eiximenis: L'Enciclopèdia Lo Crestià

Francesc Eiximenis va ser un religiós franciscà que es va proposar escriure una enciclopèdia de coneixements útils per a la vida cristiana. Aquesta obra es titula Lo Crestià. Inicialment, havia de tenir 12 volums, però no la va saber acabar.

Aquesta enciclopèdia aporta dos aspectes interessants:

1. Les Autoritats
2. Els Exemples

Què són els Exemples?

Els Exemples són contes, faules o historietes que explica l’autor perquè els lectors entenguin millor les idees que vol explicar. Tenen una funció moral (mostrar el que està bé i el que no). Aquests són com els exempla del Llibre de les bèsties de Ramon Llull.

Què són les Autoritats?

Les Autoritats són frases d’escriptors i filòsofs antics. Això és interessant perquè ens permet conèixer quina era la cultura que tenien aquests escriptors medievals. Aquestes frases tenen com a finalitat reforçar les argumentacions dels escriptors.