Anàlisi del poema 'En la seva mort' de Rosselló-Pòrcel
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,31 KB
En la seva mort
Introducció: Aquest poema pertany a Imitació del foc. És el moment més àlgid de la lírica de Rosselló-Pòrcel i on s’evidencia més clarament el seu neobarroquisme. El llibre el lliga, també, amb la Generació del 27, Garcia Lorca en especial, i el seu neopopularisme. Rosselló Pòrcel va dedicar Imitació del foc al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu.
Estructura externa: Aquest poema està format per una sola estrofa d’onze versos, els quals es combinen en versos de sis i deu síl·labes, més el vers cinquè que és octosíl·lab. La rima és assonant i combina versos d’art major amb versos d’art menor.
Interpretació: En els dos primers versos, allò fosc simbolitza la mort, la flama és la vida i la tempestat és una crida d’alerta al subconscient. Així, se’ns parla d’un continu conflicte entre la vida i la mort. Del vers tres al cinc, vol mostrar valor davant la mort i superar la seva por; aconseguint-ho, donarà sentit a la seva vida novament. Del vers sis al set, se’ns personifica la mort, que ve preparada i segura de la seva victòria, disposada com cada dia a emportar-se la vida de l’autor. Del vers vuit a l’onze, podem veure com el vespre i l’alba s’enfronten: el vespre que precedeix la nit/la foscor és la mort, i l’alba que precedeix el dia/la llum és la vida. Finalment, com cada nit, aconsegueix vèncer un cop més aquest destí i viure innocentment un dia més. Aquesta victòria és representada amb l’allunyament de les estrelles, que simbolitzen la fi de la nit.
Figures retòriques:
Personificació de la foscor i de la mort (es pot explicar, exemplificar). Metàfora constant (explicar amb exemples).
Conclusió: Aquest poema de Rosselló pertany a la seva obra més famosa, publicada després de la seva mort: Imitació del foc. El poeta comença a tenir un estil propi que serà molt valorat pels crítics de l’època. El poema és molt reflexiu i parla de la mort que dóna sentit veritable a la vida. Té un rerefons polític (si afirmes una cosa com aquesta, cal explicar-la).