Anàlisi d'Escultures i Pintures: Desconsol, Sopa Campbell i Paisatge

Desconsol de Josep Llimona

Desconsol és una escultura exempta en pedra, entre sedent i jacent.

Elements formals:

Aquesta escultura és asimètrica i està composada sobre unes formes tancades, replegada en ella mateixa amb gran gestualitat, preocupada, sinuosa i delicada. Es tracta d'una escultura estàtica, amb una expressivitat que es veu amb el cos, ja que sense veure-li la cara, només amb els gestos del cos, ens deixa veure els sentiments i el món interior. En destaquem l'acabat diferent: un cos precís i el cabell difuminat. Llimona va tenir gran influència de l'escultor impressionista Rodin, que mitjançant una renovació tècnica feia jocs lumínics. La llum juga un paper molt important dins l'obra, ja que li confereix un atractiu especial mitjançant els efectes de llum i ombra que juguen amb el cos de la dona i el reflex del blanc sobre la superfície del marbre blanc.

Quant al punt de vista, té possibilitat de circumval·lació, encara que hi ha un punt de vista principal. Es pot veure per tots els costats, està cuidada per tots els angles. Les dimensions són gairebé quadrades: 67 cm x 76 cm x 67 cm, mides més petites que l'escala humana. Està inscrita dins d'un cub imaginari. Finalment, és una figura idealitzada pels cabells, els braços, els peus... Cal remarcar que la superfície està tractada de manera desigual en segons quins llocs; no té el mateix tractament el cos que la base de l'escultura.

Ens trobem al Modernisme, en la fase final d'un moviment consolidat que omple l'espai cultural i artístic de Catalunya. Es relaciona amb l'Espanya de baixa forma.

Sopa Campbell d'Andy Warhol

Sopa Campbell és un oli sobre tela on en destaquem els colors: el blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que podem observar a l'escut d'Universal i a l'ombra de les lletres "soup" i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules "Campbell's" i "condensed". El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d'un producte conegut.

Aquesta obra de Warhol pertany a l'estil Pop Art, un estil caracteritzat pels objectes clarament identificables de les obres, objectes d'una cultura popular. Es tracta d'un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. És un art que forma pintura amb els temes; els temes formen part de l'estil.

Interpretació:

La funció d'aquesta obra era acostar l'art a tothom mitjançant elements molt populars. L'objectiu últim era trencar la frontera entre l'art i la vida.

Contingut (tema que tracta):

Quant al tema d'aquesta obra, podem dir que el Pop Art estudia les relacions entre la cultura popular i l'art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d'art, desmitificant l'art. La repetició dels temes és un recurs que Warhol utilitza molt, i ho feia per tenir distància, llunyania, fredor; ell fa obres on no hi ha sentiments i s'ho mira tot des de la distància. El tema de la llauna de la Sopa Campbell recull l'essència del Pop Art.

Paisatge de l'Estaque de Georges Braque

Paisatge de l'Estaque és un oli sobre tela on en destaquem els colors, que són limitats. A la part inferior trobem els colors càlids: ocres, verds... Després, a la part central, hi trobem els colors grisos i liles, i a sobre colors foscos. El cubisme limita molt el color i, a més, valora més la geometria. Quant a la pinzellada, es tracta d'una pinzellada marcada i ampla, al mateix temps està sotmesa a unes línies que marquen les formes geomètriques, en prismes.

Pel que fa a la llum, es tracta d'una llum irreal perquè no afecta globalment el quadre i, a més, cada prisma està il·luminat independentment d'un de l'altre. En referència a l'espai tridimensional, el quadre combina la tridimensionalitat amb el pla, gràcies a les ombres, ja que tracta la profunditat amb el poble, però la part de baix és plana.

Aquesta obra pertany al Precubisme (1908-1909), la primera fase del cubisme on els elements són irreconeixibles però se'n destaquen les formes geomètriques subjacents; és l'època on més es nota la influència de Cézanne.