Anàlisi de l'obra 'U' de Jackson Pollock (1950)

U, de Jackson Pollock (1950)

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela.
Tema: Abstracte.
Localització: MoMA (Nova York).

Context històric i artístic

Després de la Segona Guerra Mundial es van produir diversos esdeveniments (la Guerra del Vietnam, el retorn de la democràcia a Espanya, la Guerra de Corea, la fi de la Guerra Freda). Com a conseqüència, es va produir una redistribució geopolítica d’Europa que va donar pas a la globalització, la qual va generalitzar la informació i va propiciar una aproximació entre tots els camps artístics i un intercanvi de gustos i d’idees.

Així, al segle XX arriben les Segones Avantguardes. Van aparèixer diverses tendències amb gran rapidesa i van esdevenir molt importants els interessos i gustos de galeries i crítics d’art. Els valors artístics van ser sotmesos al màrqueting.

Estil: Expressionisme abstracte

S’inicia el 1947 als EUA i aquest autor n'és el màxim representant. Té tendència als grans formats i elimina les figuracions. Algunes de les seves característiques principals són:

• All-over: Cobrir de pintura tota la tela.
• Action painting: Pintar a cops de pinzell sense buscar una forma determinada; el que sortís, sortia.

Descripció de l'obra

L’obra resulta especialment innovadora des del punt de vista compositiu, ja que utilitza l'all-over painting. Pollock fixava la tela a terra i des d’allà pintava amb pots foradats, regalimant la pintura o amb pinzells. El resultat d’aquesta acció provoca l’abandonament de la idea tradicional de composició en termes de relacions entre parts. L’espectador no té cap punt de referència des del qual començar a analitzar l’obra. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur.

Temàtica

U està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar cap mena de vestigi figuratiu. Donar a l’obra un número com a títol reforça encara més el caràcter abstracte i fa que l’espectador s’enfronti a la pintura sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar l’amplitud del significat emocional. Aquesta tela és un dels drippings de mides més grans i resumeix tot el llenguatge plàstic del pintor.