Anàlisi de 'Josafat' de Prudenci Bertrana

Josafat

Josafat és una obra escrita per Prudenci Bertrana en el 1906, en plena època del Modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa: el fet que l'escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu. I en aquest cas ens parlarà de la temàtica de l'heroi i la Natura o l'individu i la massa. Josafat prové d'una família pagesa, prové del món rural, i va a la ciutat a fer de campaner de la catedral. Per tant, Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic. A Josafat hi ha tres capítols d’introducció, tres de nus i tres de desenllaç.

Argument

L'argument tracta d'un pagès, en Josafat, que és un home jove, encorbat, de crani punxegut, nas d’agilot, pell aspre i ulls blavosos, que fuig del món rural per endinsar-se en el món de la ciutat per a dedicar-se a la vocació que té de la religió, però és una vocació un tant especial, ja que es pren la religió i les seves doctrines amb massa consideració, fins al punt que si algú no la respecta és capaç d'usar la violència per retractar-lo. També toca el flabiol, com si l’ajudés a trobar la seva tranquil·litat i benestar en ell mateix, com si el transportés al seu poble, on somiava amb les carns blanques de Pepona. Amb això, l'alta jerarquia té temor d'en Josafat, ja que, a pesar que estan d'acord que s'ha de fer fora als republicans i heretges, temen que això els pugui ocasionar algun mal important a l'església, i decideixen enviar-lo a fer de campaner per evitar mals majors.

Al principi feia companyia a un vell parroquià, però aquest morí i preferí que no el substituís ningú, cosa que li va semblar bé a l'Església. Però una vella coneguda de la joventut li fa destorbar els pensaments de bon cristià: es tracta de Pepona, una dona d'aspecte sanitós, madura i esplèndida; la seva carn, un poc masegada per contínues carícies, trontollava sota el vestit, a través de la roba del qual passava una transpiració tèbia i flairosa. Per la gorja i les munyeques s'endevinava la blancor de la seva pell, mentre una lleugera i antiga pàtina de sol li emmorenia les mans i la cara. La seva boca grossa, mig oberta per un somriure burlesc, ensenyava les dents admirables de netedat i simetria; dents que feien pensar en gelosies amoroses, en besades cruels i puïges satàniques. Era perillosa, enfollia el cor i emboirava el pensament amb carnals embriagueses.

Però aquests impulsos li augmenten al rebre una visita d'ella degut a un afer del seu pare, vell conegut del protagonista. En aquesta visita, però, no ve sola; l'acompanya una companya de feina (ambdues són prostitutes) que és la Fineta, una joveneta de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa. A la seva faç empolvorada semblava dur, eixugades, un munt d'històries de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la contínua impressió d'altres llavis sedents i lúbriques, es contreien amb expressió laxa: i el seu nasset delicat i elàstic, de balius impetuosos, semblava rastrejar de contínu sentors de luxúria.

Anàlisi dels Personatges

Físicament, les dues mosses es semblen poc: Pepona es caracteritza per la seva aparença de fràgil, jove, blanca i pura. Fineta sembla més descarada, més espavilada i coneixedora del món.

Psicològicament, les dues joves aparenten ser curioses, jovials, descarades, resoltes i decidides. Però Pepona sembla ser més poruga que Fineta.

Josafat el que vol és declarar-se a Pepona, però Fineta ho impedeix tant com pot, fins al punt de provocar a Josafat perquè es fixi amb ella, cosa que aconseguirà. Josafat, doncs, es relaciona amb Fineta i, a partir d'aleshores, ho faran cada vespre, i, a l'arribar a l'estiu, ella es quedarà amb ell durant tot el dia.