Anàlisi de la Mare de Déu de les Roques de Leonardo
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,36 KB
Mare de Déu de les Roques
Leonardo da Vinci
Detalls de l'Obra
- Data: 1483-1486
- Tècnica: Oli sobre taula passada a tela
- Dimensions: 1,99 x 1,22 m
- Estil: Renaixement
- Temàtica: Religiosa
- Ubicació: Museu del Louvre, París
Context Històric i Biogràfic
L'Itàlia del Renaixement
La Itàlia renaixentista estava formada per petites ciutats estat dominades per famílies d'aristòcrates o banquers. Al segle XVI, els enfrontaments entre Francesc I de França i l'emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir una gran repercussió a Itàlia, ja que el suport del papat a França va provocar l'assalt al Vaticà de les tropes imperials, un fet que va comportar la decadència del papat i la diàspora de pintors, escultors i arquitectes. En el terreny econòmic, es va produir un creixement notable gràcies a l'activitat manufacturera i comercial, i als descobriments geogràfics, que van provocar un desenvolupament cultural a les corts i a les residències dels mecenes. El moviment humanista i la posterior ruptura protestant de Luter van canviar radicalment el pensament europeu del moment.
La Figura de Leonardo da Vinci
Leonardo da Vinci va ser un dels humanistes i científics més destacats del Renaixement italià. Format a Florència amb el pintor i escultor Andrea Verrocchio, les seves obres són de temàtica religiosa i retratística. L'any 1482 es traslladà a Milà, on realitzà l'obra anomenada: La Santa Cena. De tornada a Florència, pintà el retrat de la Mona Lisa, conegut com La Gioconda. L'any 1516 s'instal·là a França, a la cort de Francesc I. Al marge de la pintura, destacà com a inventor i estudiós de la natura.
Anàlisi Formal de la Pintura
Composició i Profunditat
L'autor fa ús de la superposició de plans amb l'objectiu d'aconseguir una major profunditat en l'escena. Per això, situa en primer pla la Mare de Déu, el Nen Jesús, Sant Joan Baptista infant i l'arcàngel Uriel. Darrere seu, pinta les roques que conformen la cova on es troben els personatges i, finalment, entre els forats d'aquestes roques, Da Vinci hi representa un fons paisatgístic.
El grup principal està dins d'una composició piramidal, delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. Cal destacar la relació entre les mans i les mirades dels personatges, un fet que permet parlar d'una composició unitària. L'autor utilitza diferents tipus de perspectiva, que ell mateix explica en el seu Tractat de Pintura. Ell diu que la perspectiva té tres parts principals:
- La primera és la disminució de la grandària dels objectes a diverses distàncies (perspectiva lineal).
- La segona és la degradació dels colors.
- La tercera, la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de diverses perspectives (perspectiva aèria, també coneguda com a sfumato).
Llum i Paisatge
Da Vinci utilitza dos tipus de llum: la natural, que prové d'entre les roques, i la més irreal, que il·lumina les figures. El paisatge del fons és inventat i posseeix una gran força expressiva.