El Profeta (Pablo Gargallo) — Anàlisi i descripció de l'obra

El Profeta

El Profeta

1. Classificació de l’obra

a) Títol: El Profeta

b) Autor: Pablo Gargallo

c) Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze)

d) Escola o país / Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)

e) Estil: cubista

f) Tipologia: escultura exempta

2. Temàtica

a) Font literària: religiosa

3. Descripció de l'obra

a) Elements tècnics

I) Material: bronze

II) Tècnica: planxes de metall retallades i doblegades

III) Cromatisme: monocroma

b) Elements formals

I) Visió: unifacial

II) Ritmes: combinació d'espais buits i plens. Les parts del cos s'endevinen per mitjà de les lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit. L'aire és una part intrínseca de l'escultura.

III) Tipus de representació: volum virtual, pot ser envoltat per l'espectador

c) Composició

Estructurada al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.

4. Dependències i influències posteriors

Influenciat pel cubisme pictòric de Pablo Picasso, l'expressionisme i l'art primitiu (Brancusi i Modigliani). Va influenciar obres d'artistes posteriors com Henry Moore.

5. Relacions amb obres similars de l'autor o l'escola

L'autor té altres obres com "Petita Voluptuositat Agenollada" (1907) i "Petita ballarina" (1927).

6. Diferències amb altres solucions coetànies

Comparable amb obres de Picasso; es diferencia en què Picasso aplicava el cubisme pictòric, mentre que Gargallo aplica el cubisme escultòric.

7. Relació amb l'entorn arquitectònic i urbanístic

-

8. Significat i funció de l'obra en relació amb la clientela

La imatge representa la força de la paraula i el magisteri de la veritat com a camí a seguir.

9. Context històric i artístic

El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (anomenats "-ismes"), present principalment en la pintura i en l'escultura. Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. Suposa una innovació fonamental del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal col·locades. Se sol considerar l'inici de l'art abstracte.

En les obres cubistes, els objectes es trenquen, s'analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista els mostra des d'una multitud de perspectives per tal de representar-los en un context més ampli.