Anàlisi de l'obra "El Crit" d'Edvard Munch

El Crit d'Edvard Munch

Fitxa Tècnica

Títol: El Crit

Autor: Edvard Munch

Cronologia: 1893

Material: Oli, tremp sobre cartró

Mides: 91 x 73 cm

Estil: Expressionista

Tema: Al·legòric

Localització: Nasjonalgalleriet

Context i Influències

Munch va abandonar la carrera d'enginyer el 1880 per dedicar-se a la pintura. Afectat per la mort de la seva mare i la seva germana, la seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada de la vida. El 1885 va viatjar a París, on va conèixer les propostes més avantguardistes del moment i va quedar admirat pel tractament del color, així com els plans de l'obra de Gauguin. A partir d'aquí va crear un estil personal, en el qual va accentuar l'expressivitat a través de la línia, va reduir de manera esquemàtica les figures i va fer un ús simbòlic del color. Va influir sobre pintors germànics, sobretot durant l'estada a Alemanya, entre 1892 i 1908. Va ingressar en una clínica de Copenhaguen. Una vegada recuperat, va canviar el seu estil pictòric i va mostrar una actitud més convencional.

Descripció Formal

Al centre de la imatge, en primer pla, apareix un personatge estrany sobre un pont amb les mans al cap i amb la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. En segon pla, dues persones caminen alienes al seu deliri. Darrere del pont, l'escena es completa amb un angoixant paisatge marítim, en el qual naveguen dues petites embarcacions.

L'angoixa reflectida s'exterioritza sobre la tela mitjançant una línia corba i sinuosa, amb la qual Munch perfila tant la figura com l'entorn natural que l'envolta. El desequilibri visual es complementa amb la forta diagonal que divideix l'obra en dues parts, pont i paisatge, que exalta a l'individu. Les persones, juntament amb les embarcacions, semblen els únics elements equilibrats per la línia recta que utilitza.

En conjunció amb la forma, els colors deixen a un costat la còpia mimètica de la natura per centrar-se en una visió subjectiva de l'escena. Per reforçar aquesta percepció, ha mesclat d'una manera violenta blaus, vermells, grocs i ataronjats, sense cap tipus de transició, fet que reflecteix un estat d'ànim convuls.

Interpretació

Sobre el pont, un home crida angoixat, i aquesta sensació sembla que es transmet a l'entorn natural. L'escena no mostra una realitat objectiva, sinó el reflex del món interior del personatge principal. L'obra s'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l'artista i com una metàfora visual de la soledat de l'home en la societat moderna. També critica el món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat en el fet que transforma en un malson el passeig més típic.

Influències i Estil

El model del personatge que crida ha estat identificat per l'historiador Rosemblum amb la mòmia inca. Munch va voler intentar fer disseccions d'ànimes, ànimes es va fixar en Van Gogh, Gauguin i el pintor noruec Lautrec. La seva estètica és més aviat tètrica i pessimista i està influenciada per l'expressionisme alemany.