L'Art Medieval: Romànic, Bizantí i Islàmic

L'Art Romànic: Orígens i Evolució

L'art romànic s'inicià al segle X, arribà a la seva màxima esplendor al segle XII i al segle XIII deixà pas al gòtic. Aquesta manifestació artística es caracteritza pel gran nombre d'escoles regionals que generà i que es diferenciaven a l'hora d'aplicar els mateixos principis fonamentals. A banda de les influències de l'art romà, l'art romànic utilitza també elements germànics, bizantins, islàmics i armenis.

L'Escultura Romànica

• L'adaptació de l'escultura a l'arquitectura comporta deformacions més o menys marcades dels personatges representats.
• La funció era adoctrinar més que decorar.
• Les figures són hieràtiques i solemnes.
• L'horror vacui, és a dir, basarda als espais buits.
• Els personatges es sotmeten a una ordenació jeràrquica.
• La recerca d'expressivitat i de simbolisme en les figures condueix a la falta de realisme.

La Pintura Romànica

• Els principals representants van ser la pintura mural (fresc) i la pintura sobre taula.
• La pintura mural se circumscrivia a zones arquitectòniques sense decoració escultòrica: murs, voltes i parets.
• Els motius recurrents eren el Pantocràtor, el tetramorf, llibres sagrats, vides de sants i activitats humanes.
• Hieratisme en les figures i monumentalitat.
• Personatges ordenats jeràrquicament.

L'Art Bizantí i l'Imperi d'Orient

L'emperador Constantí traslladà l'any 324 la capital de l'Imperi Romà a la ciutat de Bizanci i la batejà amb el seu nom, Constantinoble. El 395 l'Imperi Romà es desmembrà en dos: el d'Occident i el d'Orient. Quan va caure Roma, l'any 476, només restà l'Imperi Romà d'Orient, que perdurà gairebé un mil·lenni, fins al 1453, en què els turcs envaïren Constantinoble.

L'art bizantí mai no va perdre del tot la seva arrel hel·lenística (no s'ha d'oblidar que havia estat colònia grega), però la fe ortodoxa hi aportà trets essencials que en promogueren la popularització, com el culte a les icones. La màxima esplendor artística tingué lloc sota el regnat de Justinià (527-565).

L'Art Islàmic: Religió i Expansió

La paraula Islam significa «submissió», i els islamistes són «els qui se sotmeten». La religió islàmica, que té els seus orígens en els inicis del segle VII, prové d'Aràbia i es basa en els ensenyaments de Mahoma, el Profeta. L'islamisme s'estengué per Pèrsia, l'Orient Mitjà, Àsia central, Turquia, l'Índia, el nord d'Àfrica i la península Ibèrica. La religió musulmana marcà les pautes segons les quals havia de desenvolupar-se l'art islàmic.