Arquitectura i Urbanisme a l'Antiga Grècia

Urbanisme i Societat

A més, la democràcia d'algunes ciutats va plantejar la necessitat de crear diferents espais de tipus social, polític i econòmic. Aquests elements urbanístics es van organitzar al voltant de la plaça pública (àgora), llocs on es volia que es desenvolupessin diverses activitats, com celebracions públiques, entre altres. El disseny de la ciutat presenta un traçat ortogonal amb carrers rectilinis i geomètrics. Aquest model es va fer servir posteriorment en la construcció d'altres ciutats.

Arquitectura: L'Ordre i la Raó

L'arquitectura grega va modificar les tècniques constructives anteriors i les va adaptar a uns nous principis basats en l'ordre i la raó, amb una preocupació per adaptar els edificis a l'escala humana.

Característiques Principals

• Cerca de la bellesa basada en la perfecció i l'equilibri de les formes.
• Utilització d'un sistema constructiu anomenat arquitravat, amb predomini de línies verticals i horitzontals, més la superposició de quatre elements: plataforma, columna, entaulament i cobertura.
• Aplicació d'il·lusions òptiques en les seves construccions. L'efecte òptic més destacat és el bombament suau creat al centre del fust perquè la columna, des de lluny, es vegi recta (èntasi).

Estils Arquitectònics (Ordres)

Es van desenvolupar tres ordres o estils principals:

1. Dòric (a partir del s. VII aC)
2. Jònic (a partir del s. VI aC)
3. Corinti (a partir del s. IV aC)

Els canvis principals entre ordres es presenten en el capitell i l'entaulament, on destaquen la decoració i el gruix de l'arquitrau.

Arquitectura Religiosa: El Temple

El temple és la construcció religiosa més destacada. A l'interior s'hi guarda la imatge divina. Anteriorment es construïa amb fusta, però més endavant es va començar a construir de pedra, principalment amb marbre blanc.

La forma més comuna és una estructura de planta rectangular, dividida en tres espais:

• Pronaos: Una entrada que dona accés al lloc sagrat.
• Naos (o cel·la): Espai sagrat on dins hi ha una imatge escultòrica de la divinitat.
• Opistòdom: Una cambra posterior, on se solia guardar el tresor del temple.

Classificació dels Temples segons les Columnes

Segons el nombre de columnes a la façana principal:

Dístil: 2 columnes.

Tetràstil: 4 columnes.

Hexàstil: 6 columnes.

Octàstil: 8 columnes.

Decàstil: 10 columnes.

Segons la disposició de les columnes:

In antis: Amb dues columnes a la façana, situades entre les prolongacions dels murs laterals (antes).

Pròstil: Amb columnes només a la façana principal.

Amfipròstil: Amb columnes a les dues façanes curtes (principal i posterior).

Perípter: Amb una filera de columnes que envolta tot l'edifici.

Dípter: Amb una doble filera de columnes que envolta tot l'edifici.

Pseudoperípter: Amb columnes adossades al mur exterior de la naos.

Monòpter: Temple de planta circular amb una sola filera de columnes.

Arquitectura Civil: El Teatre

L'edifici públic més significatiu era el teatre. Era el lloc on es representaven les tragèdies i les comèdies; per això, les característiques del teatre estaven al servei de la visibilitat i l'acústica.

Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d'una muntanya. Aquest desnivell s'aprofitava per posar les grades (cavea), en forma semicircular. Davant hi havia l'escena (skene) i el prosceni (proskenion), on es feia la representació teatral. L'orquestra (orchestra) era un espai circular situat entre les grades i el prosceni.

A més del teatre, hi havia altres edificis importants com els estadis o gimnasos.

Escultura: L'Ideal de Bellesa

L'escultura grega es va realitzar principalment amb bronze i marbre, encara que també es van utilitzar pedres de menys qualitat o altres materials com la fusta o l'or.