Escultura grega i arquitectura: descripció i funció

Laocoont i els seus fills --- L'escultura presenta una sèrie de corbes i contracorbes molt marcades que accentuen el dinamisme de l'obra. Presenta una línia diagonal molt marcada, les corbes i contracorbes que es contraposen en la diagonal marcada, aquesta diagonal és una línia inestable que va des del braç dret de Laocoont fins a la seva cama esquerra.

Aquesta escultura segueix una constant en l'estatuària grega ja que es caracteritza per la seva frontalitat, aquesta frontalitat està dinamitzada pels seus fills. Composició piramidal, trobem un element geomètric, el triangle, el qual el seu vèrtex és el cap de Laocoont.

El fill de la dreta del pare trenca amb la frontalitat perquè està estirat cap a l'interior de l'escultura, i el de l'esquerra està tirant cap enrere per desfer-se de la serp.

Tractament dels volums molt marcats per accentuar la intensitat, com per exemple, els músculs o el pit, vol transmetre dinamisme.

L'escultor utilitza el trepan pel treball dels cabells, els ulls o la boca, en conseqüència del treball d'aquest instrument, genera molt contrast amb l'efecte de la llum. Aquests contrastos lluminics per la utilització del trepan intensifiquen el dramatisme i la teatralitat. L'expressió fàcil de Laocoont conta tota aquesta desesperació, amb la boca oberta, els ulls molt profunds, aquestes emocions són regides pel Pathos, no mostren cap contenció davant dels sentiments. Recorda al treball d'un escultor anterior anomenat Escopes.

Funció i significat --- Funció: L'obra és de caràcter religiós, per tant, votiu, aquestes escultures solen acabar en residències privades i acaben tenint una funció decorativa.

Significat: La guerra entre grecs i troians comença amb el rapte d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia i, per poder guanyar aquesta guerra, els grecs decideixen construir un cavall, el cavall de Troia on es guardaven soldats grecs, i el van oferir com a senyal de pau, Laocoont descobreix l'engany i va voler avisar als troians i intenta per tots els medis, atacar-ho tot i anar en contra dels seus compatriotes. Apolo, degut a aquest comportament, decideix enviar serps com a càstig, i serà devorat i mort per aquestes, ell i els seus dos fills. Aquesta història pertany a un episodi dins de la Iliada.

Discòbol ---- Descripció formal i tècnica

• Material: Es tracta d'una còpia romana feta en talla de marbre realitzada a partir de l'original grec en bronze realitzat amb la tècnica de la cera perduda, actualment perdut. El procediment de la cera perduda es fa amb un motlle de guix o d'argila, es recobreix amb una capa de cera líquida i una capa final d'argila, es fan uns forats i tot aquest conjunt es posa al forn perquè quan s'escalfi, la cera quedi líquida i marxi pels forats i per un espai que queda s'omple de bronze líquid.
• Versemblança: L'escultura combina la cerca de la proporció que ve de l'ús del cànon amb una representació versemblant, en que el moviment del cos és natural i complex, afectant al conjunt de l'escultura, a diferència del que trobaven a l'estatisme arcaic (avança una cama i la resta del cos segueix igual).
• Acuració: aquesta escultura segueix un sistema de proporció i mesures molt acurat (exemple: un ull no pot ser més gran que l'altre). Pretén aconseguir una escultura que respongui als principis d'harmonia, justa mesura i proporcionalitat. Representació del moviment fidel. Rythmos.
• Presenta un atleta en posició de llançar el disc. En conseqüència l'escultura crea un joc de tensions amb una corba que dibuixa en els seus braços des de la mà que sosté el disc (mà dreta) que recorre totes les espatlles fins a la mà esquerra que es recolza en el genoll per generar moviment. Aquesta corba que dibuixen els braços en contraposa amb la forma del cos que es reprodueix en zig-zag. Aquesta corba dels braços es trenca amb aquesta forma en zig-zag del cos des de les espatlles cap a les cames creant sensació de moviment.
• Tot i que l'escultura vol transmetre sensació de moviment, és una escultura en la que prima la frontalitat. No busquen la multiplicitat de punts de vista.
• Trets arcaitzants: L'escultura presenta certs trets arcaitzants en la frontalitat però sobretot en aquesta representació de la perspectiva de tres quarts per la qual representem el cap de perfil, les espatlles son vistes des d'un punt de vista frontal i les cames de perfil.
• Funció i significatFunció

Significat: Vol posar de manifest valors vinculats a l'ethos com la contenció, l'autodomini. Aquestes escultures d'època clàssica posen de manifest els valors que predominen en aquests moments que són els de la contenció, els valors vinculats a la idea d'ethos, els valors de l'autodomini, per tant, els de la confiança en l'ésser humà. No mostren cap sentiment amb superioritat. L'ésser humà és capaç de controlar els seus sentiments.

DoríforàEs tracta del Dorífor de Policlet, és una talla de marbre, dempeus que representa una figura masculina nua realitzada al S.V a.c., pertany al període clàssic.

Descripció formal i tècnica

• Material: Es tracta d'unacòpia romana feta en talla de marbre realitzada a partir de l'original grec en bronze realitzat amb la tècnica de la cera perduda, actualment perdut. El procediment de la cera perduda es fa amb un motlle de guix o d'argila, es recobreix amb una capa de cera líquida i una capa final d'argila, es fan uns forats i tot aquest conjunt es posa al forn perquè quan s'escalfi, la cera quedi líquida i marxi pels forats i per un espai que queda s'omple de bronze líquid.
• Contrapposto: És una escultura dempeus, exempta. L'escultura presenta una posició de contrapposto. Aquesta tècnica s'utilitza per donar moviment, jugant amb elements en tensió i elements en moviment, joc de torsions. Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, lleugerament flexionada, amb la qual cosa el cos mira cap a una direcció i el cap mira cap a un altre costat. D'aquesta manera, el contrapposto trenca la rigidesa i simetria de l'època Arcaica.
• Cànon de Políclet: L'escultura segueix el cànon de Políclet. Políclet desenvolupa un sistema de proporció i mesures molt acurat (un ull no pot ser més gran que un altre) anomenat cànon, que afecta al conjunt. El seu objectiu és aconseguir una escultura que respongui als principis d'harmonia, justa mesura i proporcionalitat. Políclet es pregunta què és la bellesa, i la bellesa és aquest cànon.
• Versemblança: L'escultura combina la cerca de la proporció que ve de l'ús del cànon amb una representació versemblant, en que el moviment del cos és natural i complex, afectant al conjunt de l'escultura, a diferència del que trobaven a l'estatisme arcaic (avança una cama i la resta del cos segueix igual).
• Pèrdua de trets arcaitzants: L'escultura a diferència de l'època arcaica que mantenien aquell somriure forçat, l'han perdut. S'anomenen escultures severes per la seva expressió. L'escultura ha perdut molts trets arcaitzants. També ha passat amb el tractament dels ulls i del pentinat, no geometritzatFunció i significat

Història: Representa un atleta en una competició que porta un objecte per llençar (potser una jabalina). És una escultura de caràcter votiu (ex vot), per tant és una ofrena que es fa a una divinitat. El que s'ofereix és l'atleta guanyador d'aquests jocs.

Funció: És una escultura de caràcter votiu (exvot), una ofrena dedicada als déus del guanyador dels jocs.

Significat: Aquestes escultures d’època clàssica posen de manifest els valors que predominen en aquests moments que són els de la contenció, els valors vinculats a la idea d’ethos, els valors de l’autodomini, per tant, els de la confiança en l’ésser humà.     CARACTERÍSTICAS GENERALS DE L’ESCULTIRA

• Antropocentrisme: Fonamentalment l’escultura grega és antropocèntrica i té com a referència l’ésser humà. Tot i que majoritàriament les representacions són de Déus propis de la cultura grega amb forma i caràcter humà.
• Versemblança i naturalisme: L’escultura grega té una pretensió de versemblança (representació fidel, naturalista de l’ésser humà). Representa el moviment i complexitat del cos humà.
• Idealització: L’escultura grega pretén fer una representació idealitzada de l’ésser humà. Aquesta idealització està basada en els següents criteris: proporció, armonia,... Criteris que responen a la teorització entorn la idea de bellesa i l’ideal de l'individu que implica una teorització.
• Caràcter religiós: Totes les estructures tenen un caràcter religiós perquè aquestes escultures tenen caràcter votiu, són escultures votives, són exvots que són ofrenes que es fan a la divinitat.
• Evolució: L’escultura grega coneix l’evolució. Sobretot evolució en la característica de la versemblança. L'escultura arcaica és una escultura rígida, esquemàtica, tendeix a la geometrització i és molt estàtica (mancada de moviment) i hieràtica (no transmet emocions). Típica de Kurós i Koré. Aquesta evolució s’assoleix en l’hel·lenisme.
• Temes a representar:
• Hieratisme arcaic: no sent res. Rigidesa, manca de moviment (Kouros, Kore). Geometrització.
• Contenció clàssica: sent però ho controla. Moviment.
• Ampliació repertori emocions: severitat, sent.
• Manifestació i representació d’emocions exaltades: sent molt, emocions desbordades, dolor, passió… Hel·lenístic.
• Materials: Les escultures més antigues eren de fusta però s’han perdut quasi totes. També estaven les de pedra i les de bronze (transmet millor la sensació de moviment i realisme). La gran majoria de les escultures de bronze van ser perdudes o foses (amb la tècnica de la cera perduda) per a fabricar armament però es conserven còpies romanes.
• Descripció formal i técnica teatre depidaur
• La graderia esta construida aprofitant la vessant de la muntanya mitjançant la tècnica de l’arquitectura no votada (Roma pot fer ho sense muntanya gràcies a la tècnica de l’arquitectura voltada). 
• • Planta i parts: prosceni (on estan els actors), escena (part darrera escenari), orquestra, a Grècia la feien circular perquè rendien més culte als deus i els romans la feien semicircular, altar (dedicat a Dionís), diazoma (passadís), càvea (graderia), kèrkides (triangles grades).
  • Correccions òptiques: molts edificis grecs, en particular els temples, gaudeixen d’una sèrie de correccions òptiques. Les columnes estan una mica abombades (èntasi), no són paral·leles. Les correccions òptiques compensen les característiques de la visió utilitzant curvatures que en el nostre ull provoquen que es vegin línies rectes. Serveixen per apropar/adequar la idea basada en l’harmonia, proporció, ordre a la concreció real.
  • Extres: Cabin 12 mil espectadors, els romans l’amplien, l’altar està una mica desplaçat i en aquest punt és on hi ha millor acústica
  • Ordre corinti (característica important): és un temple d’ordre corinti que es caracteritza per la presència de d’una base esglaonada de 3 esglaons que s’anomena estereobat. L’últim esglaó d’aquesta base s’anomena estilobat. La columna està composada pel fust, que presenta una sèrie de acanaladures o estries, d’aresta morta. La columna es tanca amb un capitell compost per fulles d’acant dividit en àbac i equí. Seguidament trobem l’entaulament composat per l’arquitrau i el fris continu. Aquest, és dividit en tríglif i metopa. Finalment trobem una coberta a dues aigües que genera dos espais triangulars anomenats frontó i al interior del frontó el timpà, on hi ha escultures. Funció i significat ----Inicialment té una funció lúdica (representacions teatrals) però també religiosa (en el context de les representacions teatrals també s’hi feia el culte a Dionís). Als teatres grecs l’orquestra allotja l’altar dedicat a Dionís. Originalment el teatre grec no té text (cerimònia teatral sense text escrit, no diàlegs)  ni espai físic, eren rituals Dionisiacs. A partir del segle VII comencen a haver obres escrites amb l’aparició dels grans textos. Els grans autors de les tragèdies gregues i de les comèdies són: Eurípides, Aristòfanes, Sófocles, Esquil. El teatre d’Epidaure forma part d’un conjunt més gran que era un santuari panhel·lènic (anaven tots els grecs) dedicat a Asclepi (Déu Medicina).

  Descripció formal i técnica ---- atenea nike

  • Planta: És un edifici de planta rectangular i amfipròstil (2 pòrtics d’entrada, una anterior i una posterior) i tetràstil, ja que presenta quatre columnes a la façana. Un temple in antis (2 columnes a banda i banda de la entrada (en total 4)). La Pronaos, naos (on hi ha la escultura del deu a qui va dedicat el temple).
  • Ordre jònic (característica important): Atenea nike es tracta d’un temple d’ordre jònic que es caracteritza per la presència de d’una base esglaonada de 3 esglaons que s’anomena estereobat. L’últim esglaó d’aquesta base s’anomena estilobat. La columna està composada pel fust, que presenta una sèrie de acanaladures o estries, d’aresta morta. La columna es tanca amb un capitell compost per dues volutes, dividit en àbac i equí.
  • Seguidament trobem l’entaulament composat per l’arquitrau i el fris continu. Finalment trobem una coberta a dues aigües que genera dos espais triangulars anomenats frontó i al interior del frontó el timpà, on hi ha escultures.
  • Correccions òptiques: Molts edificis grecs, en particular els temples, gaudeixen d’una sèrie de correccions òptiques. Per exemple: les columnes estan una mica abombades (èntasi), no són paral·leles. Les correccions òptiques compensen les característiques de la visió utilitzant curvatures que en el nostre ull provoquen que es vegin línies rectes. Serveixen per apropar/adequar la idea basada en l’harmonia, proporció a la concreció real.

  Funció i significat ----Temple dedicat a una victòria militar i tractat de pau.És un temple de funció religiosa, situat al conjunt de l’acròpolis d’Atenes dedicat a la deessa amb l’atribut d’Atenea Niké (deessa de la victòria). L'acròpolis és una part fixa i la zona alta de les polis gregues, en aquest cas Atenes. És una zona emmurallada i és la zona que allotja els edificis religiosos de la ciutat. Com està emmurallat i és tan alt tenia funció defensiva en cas d’assetjament. Va ser construït després de les guerres Mèdiques. El temple d’Atenea Nike és una ofrena per commemora una victòria que es produeix en el marc de les Guerres Mèdiques. És un tractat de pau que signa Cal·lies (polític rival de Pericles) i commemora la victòria que posarà fi a les Guerres Mèdiques. Cal·lies paga amb els seus diners la construcció del temple. El temple està dedicat a la deessa Atenea Nike Àptera, representada sense ales (àptera vol dir sense ales, perquè tindran la victòria sempre).

  Decoració:

  • Fris: representacions de batalles amb déus que lluiten al costat dels homes (déus que representen la victòria)
  • Frontons: en un hi ha representacions de batalles dels grecs contra els perses i a l’altre els déus olímpics precedits per Atenea fent favors a Atenes.

  CARACTERÍSTICAS GENERALS DE L’ARQUITECTURA

  ·Arquitravada: L’arquitectura grega és arquitravada L’element bàsic de la construcció és l’arquitrau, a diferència de l’arquitectura romana que combinava elements voltats amb elements arquitravats.  El fet de que la construcció estigui feta amb l’arquitrau té limitacions tècniques com pot ser que no es poden construir edificis de grans alçades.

  ·Ordres: L’arquitectura grega utilitza un mòdul de construcció que és l’ordre (Dòric, jònic, corinti). L’ordre defineix l’estructura bàsica de l’edifici en els seus elements de suport (columna, entaulament i coberta).

  ·Urbanisme: Tot i que hi ha unes parts fixes a Grècia, l'urbanisme no va ser una preocupació per Grècia, a diferència de Roma. Les polis gregues tenen tres parts fixes: l’acròpolis (zona emmurallada i on son els temples de la ciutat), l’àgora (centre de la vida pública i política) i la zona de vivendes. Tot i aquesta estructura les ciutats gregues tenen un traçat urbanístic molt irregular. I Roma molt regular.

  ·Edifici principal: L’edifici principal és el temple. L’habitual és que sigui de planta rectangular i els temples presenten una serie de parts fixes.

  oPronaos o pòrtic d’entrada: és una mena de vestíbul d’entrada.

  oNaos o cel·la: cambra principal. Sala on hi ha l’escultura on hi ha l’escultura del déu o deessa a qui va dedicat el temple.

  oOpistodum: Situat a la part posterior hi ha una altra cambra. Aquesta cambra no es comunica i guarda els tresors del temple.

  oColumnes: El temple grec està envoltat de columnes.

  oBase esglaonada: Els temples descansan sobre una base esglaonada. 

  ·Escala humana: L’escala humana a diferència de l’arquitectura romana que cerca la monumentalitat. Roma fa edificis que fan sentir l’espectador petit, per les mides, per les proporcions i pel punt de vista. Guarda relació amb el caràcter antropocèntric de la cultura grega.

  ·La importància de la teoria i les correccions òptiques: molts edificis grecs, en particular els temples, gaudeixen d’una sèrie de correccions òptiques. Les correccions que es fan son les curvatures a l’arquitrau i a l’estereobat i les diferents amplades de la intercolumni. El motiu és adequar la representació ideal de la realitat visual. La idea del temple grec són línies rectes però intenta adequar la idea a la realitat visual fent línies corbes. Amb aquestes correccions pretenen compensar les característiques de la visió humana, fent que la idea, que la projecció ideal coincidís amb la realitat.