L'Art Barroc: Característiques, Història i Evolució
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,6 KB
L'origen i l'evolució de l'art barroc
El terme barroc es va començar a utilitzar per a l’art del segle XVII. El barroc es revaloritza i, més endavant, es considerarà una etapa posterior al Renaixement. Primer apareix a Itàlia i més tard s’estén per Europa i Amèrica Llatina. Durant el segle XVIII, el barroc entra en l’etapa del tardobarroc i el rococó; és un estil molt decoratiu que trencarà amb l’estructura del barroc.
L'escultura barroca: expressivitat i moviment
En el barroc es continuen utilitzant els mateixos materials: la pedra, el marbre, etc. També es començarà a utilitzar la fusta policromada, que permetrà donar-li més expressió a les escultures. Les tipologies del moment eren:
- Escultures funeràries
- Estàtues equestres
En la temàtica podem destacar la religiositat i la mitologia. Pel que fa als aspectes formals que es poden destacar d’aquest període, trobem la tècnica, el moviment, el trencament amb la simetria, una composició complexa, la teatralitat i una gran expressivitat.
L'arquitectura barroca: línies corbes i llum
L’arquitectura es caracteritza per la desaparició de les línies rectes i l’aparició del moviment i les ondulacions. Apareix un joc lumínic que va acompanyat d’elements estructurals com contraforts, línies salomòniques i capitells. La cúpula passarà a ser un element molt important en la construcció d’arquitectures; les façanes seran una de les parts més importants i les voltes seran molt freqüents en les columnes. Quant a la tipologia, el que més es construïa durant aquesta etapa eren els palaus.
La pintura barroca: el domini del clarobscur
La pintura barroca es caracteritza pel gran domini tècnic i del color. La línia serà un element molt important i es començarà a utilitzar la tècnica del clarobscur. Apareix el moviment en les teles i es pot veure actitud en els personatges. Les composicions són complexes i trenquen amb la simetria; té una perspectiva insòlita i es representaven escorços (postures poc naturals), donant gran importància al realisme. Es representaven:
- Retrats individuals o en grup
- Temes religiosos
- Temes mitològics
- Natura morta