Courbet i el Realisme: Anàlisi d'Enterrament a Ornans

Fitxa tècnica d'Enterrament a Ornans

• Títol: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,15 x 6,68 m
• Localització: Musée d'Orsay (París)
• Estil: Realisme

Anàlisi formal de l'obra

Courbet disposa un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en el moment de l'oració fúnebre que precedeix el davallament del fèretre a la sepultura. Aquesta, situada a la part baixa de la tela, envaeix l'espai de l'espectador.

Al voltant es congreguen, sense cap mena de jerarquia, totes les figures, de mida natural i distribuïdes horitzontalment a la manera de fris. El Sant Crist trenca la uniformitat del paisatge, igualment horitzontal, del fons. En aquesta franja superior hi domina la línia horitzontal dels penya-segats, fet que tanca visualment la composició.

Ús de la llum i el color

La llum tènue de l'alba és suficient per provocar contrastos interessants de clarobscurs que donen més corporeïtat a les figures. La gamma cromàtica de la pintura és reduïda, i hi destaca el vermell dels dos personatges del centre. El blanc és present en elements determinats que contribueix a crear focus de llum. El negre reforça el caràcter dramàtic de l'escena.

Ritme i temps

El temps és referencial i el ritme és en repòs.

Interpretació i funció de l'obra

La seva funció és deixar constància d’un fet real, plasmar un esdeveniment social mancat de transcendència. Es tracta d’un fet normal i corrent en una societat camperola (vida quotidiana). També vol ser una crítica social, per la manera de representar els personatges, però sobretot per les seves actituds.

Així mateix, com s’ha dit, és l’obra símbol de les intencions de l’artista a l’hora de pintar. Pintava llocs i gent corrent, que formen part de la història contemporània.

Apunt sobre la tècnica de l'oli

És el procediment que triga més a assecar-se de tots. Això fa possible un treball tranquil que es pot interrompre sempre que es vulgui sense perjudicar l’obra. Consisteix a barrejar el pigment amb oli de llinosa o de nou. El suport pot ser variat: fusta, tela, paper, metall o pedra.