Art Preromànic i Romànic: Arquitectura, Escultura i Pintura

Art Preromànic

Art Preromànic: Després de la caiguda de Roma i la ruptura de la unitat política d'Europa occidental, van sorgir nous regnes germànics independents amb estils propis. L'art preromànic és aquest conjunt d'estils. Engloba l'art visigòtic (que no tenien tradició arquitectònica i l'escultura poc desenvolupada), l'art asturià (amb una arquitectura extraordinària) i l'art mossàrab (també anomenat de repoblació).

Art Romànic

Art Romànic: Art religiós i simbòlic amb funció didàctica. Les realitzacions més representatives van ser temples i monestirs, amb una fusió inseparable d'arquitectura, escultura i pintura. L'escultura i la pintura van tenir un desenvolupament molt limitat fora de l'espai arquitectònic. La relació amb el Camí de Sant Jaume és que al llarg de la ruta van sorgir noves ciutats amb construccions d'estil romànic, com l'ordre de Cluny, que va exercir un paper molt important en el Camí de Sant Jaume. Es va convertir en la via principal d'intercanvi cultural i artístic entre els regnes cristians.

Arquitectura Romànica

Arquitectura Romànica: Les fonts primàries d'inspiració van ser la paleocristiana, bizantina i romana. No va introduir cap element constructiu nou. Construccions monumentals amb estructures sòlides i duradores.

Esglésies Romàniques

Esglésies Romàniques: La planta més freqüent era la basilical d'una, tres o cinc naus i, sobretot, la de creu llatina. Per la necessitat de simultaniejar les visites i el culte a les relíquies, van sorgir les esglésies de pelegrinatge. Les naus laterals creaven una girola i les galeries per sobre d'aquestes eren les tribunes. Les cobertes són dels trets més determinants. Murs i pilars gruixuts, columnes poc freqüents. Obertures i portades atrompetades. Elements decoratius abundants. La façana principal era l'occidental.

Escultura Romànica

Escultura Romànica: Subordinada a l'arquitectura: sorgia de l'edifici mateix i la iconografia depenia de la concepció de l'obra. L'escultura monumental no va aparèixer fins a finals del segle XI. L'escultura en general feia una funció didàctica, transmetent el que no podia traslladar-se per escrit. La iconografia s'inspirava en la bizantina, com en les portades o als capitells. Escultura antinaturalista, figures i objectes adaptats al marc arquitectònic en què es tallen. S'aprofita al màxim l'espai disponible. Es prescindeix de la representació de l'espai. Escenes simplificades al màxim.

Monestirs Medievals

Monestirs Medievals: Pretenien ser un reflex en aquest món de la Jerusalem Celeste, microcosmos que comprenia el temple i el claustre. Planta quadrada, pati obert i enjardinat, espai ordenador i de comunicació amb les dependències principals del monestir. Lloc de passeig. Ex. Església Abacial de Santa Fe de Conques.

Pòrtics

Pòrtics: El més famós és el de la Catedral de Sant Jaume; l'escultura envaeix tot el portal, Crist i els quatre evangelistes al timpà, els ancians de l'apocalipsi en la gran arquivolta, als muntants apòstols i profetes i al mainell Sant Jaume. El conjunt permet una lectura cronològica d'esquerra a dreta. Visió de l'art més pròxima a l'estil gòtic que al romànic.

Art Islàmic

Mesquites

Mesquites: Les mesquites, com a lloc de culte que són, estan destinades a diferents activitats religioses: oracions, ritual del ramadà i caritat. Una mesquita segueix un pla arquitectònic simple. Un element comú entre totes les mesquites és el minaret, la torre alta i esvelta que fàcilment es pot observar. La sala d'oracions anomenada ḥaram és una sala àmplia que manca de mobiliari i els musulmans diuen que d'aquesta manera la mesquita pot rebre a més fidels.

Mesquita de Còrdova

Mesquita de Còrdova: Tercera mesquita més gran del món i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'islam occidental. La funció de la mesquita era religiosa. La sala d'oració, o haram, està formada per un bosc de 514 columnes, utilitza el sistema constructiu de l'arquitravat i el voltat. Fusts uns més llisos i altres estriats i d'elements decoratius destaquen els mosaics de decoracions vegetals.

Pintura Romànica Catalana

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll: Segle XII, obra mestra de la pintura romànica catalana. El cos de Crist se sotmet a un tractament geomètric harmoniós: cintura com a eix central que divideix la figura en dos triangles simètrics. Influència italianobizantina per la gamma de blaus, verds i vermells.

Pintura Romànica

Pintura Romànica: Funció didàctica, adaptació al marc, horror vacui, tractament antinatural de les figures, manca de profunditat espacial i de perspectiva, no es representa la llum ni les seves fonts, les figures i objectes no tenen volum. La tècnica era al fresc i en la pintura sobre taula s'utilitzava la pintura al tremp d'ou.

Glossari

• Mossàrab: Dels cristians que van conservar la seva religió en els territoris que estaven sota la dominació musulmana a la península Ibèrica, o relacionat amb ells.
• Giralda: Penell de torre, quan té figura humana o d'animal.
• Mudèjar: De la població musulmana de la península Ibèrica que, després de la reconquesta d'un lloc, quedava vivint en territori cristià, o relacionat amb ella.
• Girola: Nau que envolta l'absis en l'arquitectura romànica i gòtica.
• Mainell: Columna prima que divideix en dos un buit de finestra.