La Balanguera de Joan Alcover: Anàlisi i Context Històric

La Balanguera i Joan Alcover

Joan Alcover, nascut a Palma el 1854, estudià dret a Barcelona. Amic del polític Antoni Maura, va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i, finalment, diputat a Corts, però aviat va tornar a Palma. Marcat per la mort de la primera esposa i de dos fills -més endavant se li moririen dos fills més -, és autor d'una poesia de caire greu, en què el paisatge s'identifica amb el seu estat d'ànim. Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrigués en castellà, el 1902 canvià la seva actitud i es tornà un decidit defensor de l'ús del català. Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs Humanització de l'art sintetitzà teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació de la cura en el llenguatge de caràcter molt noucentista. El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard, que suposà la concreció d'aquestes idees. Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, morí a Palma el 1926.

Context Històric i Literari

El romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista que recuperà les tradicions populars en tant que representatives de l'ànima del poble, i que tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença. A tot Europa el terme modernisme va portar implícita una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir el Modernisme amb els altres moviments que li eren més o menys coetanis, com l'impressionisme, el simbolisme o el decadentisme: tots ells van instaurar la figura de l'artista rebel i bohemi. Aquests corrents van establir un clar divorci entre l'artista i la societat burgesa.

L'Escola Mallorquina

El concepte d'escola mallorquina, que en un primer moment era només geogràfic, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis del segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims. Es va caracteritzar pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular.

El classicisme es basava en l'harmonia, el perfeccionament i l'equilibri.

Anàlisi del Poema

La primera estrofa ja fa explícit el tema de tot poema, mentre que la segona hi aprofundeix. A la tercera estrofa, i continuant en la mateixa línia, la balanguera, situada més enllà del temps, veu el futur en el present, la mort en la vida; mentre que la quarta estrofa referma el caràcter al·legòric del poema i la cinquena estrofa torna a adquirir un caire més genèric. Cal remarcar com a la primera, la quarta i la cinquena estrofes es relaciona la balanguera amb una teixidora dels destins de les vides humanes.

El poema consta de cinc estrofes, de sis versos cadascuna, que es van alternant amb la tornada, de dos versos. L'esquema mètric sempre és el mateix: ABAB, amb rima encadenada, CD, amb la particularitat que aquesta última rima es repeteix al final de cada estrofa i és també la de la tornada. Tots els versos són octosíl·labs i combinen les rimes femenines amb les masculines.