Miquel Costa i Llobera: Anàlisi d'"El Pi de Formentor" i l'Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor"

Biografia de Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença el 1854, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença. Traslladat a Madrid el 1875, tornà a Pollença al cap de dos anys per fer-hi de propietari rural. El 1885 se'n va anar a Roma per seguir-hi estudis eclesiàstics. Ordenat sacerdot el 1888, tornà a Mallorca el 1890 per exercir-hi de predicador. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma el 1922, mentre predicava en una església.

Obra poètica de Costa i Llobera

La seva obra poètica es divideix en tres períodes principals:

• Període romàntic: Poesies (1885).
• Període clàssic: Horacianes (1906), considerat el seu llibre més emblemàtic.
• Període d'obres d'inspiració religiosa: Visions de Palestina (1908).

Una part de la seva obra també és en llengua castellana: Líricas (1899).

Context literari: Romanticisme i Modernisme

El Romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista que recuperà les tradicions populars en tant que representants de l'ànima del poble, tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal.

A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença. A tot Europa, el terme Modernisme va portar implícita una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir el Modernisme amb els altres moviments que li eren més o menys coetanis, com l'impressionisme, el simbolisme o el decadentisme: tots ells van instaurar la figura de l'artista rebel i bohemi. Aquests corrents van establir un clar divorci entre l'artista i la societat burgesa.

L'Escola Mallorquina: Classicisme i Tradició

El concepte d'Escola Mallorquina, que en un primer moment era només geogràfic, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis del segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims. Es va caracteritzar pel classicisme i l'assumpció de la tradició popular. El classicisme es basava en l'harmonia, el perfeccionament i l'equilibri.

Anàlisi d'"El Pi de Formentor"

Contingut i interpretació

Pel que fa al contingut, la primera i segona estrofa parlen de les característiques de l'arbre a través de comparacions que el diferencien de la resta d'arbres. L'autor mostra una profunda admiració cap a l'arbre.

En la tercera estrofa, en l'alba, no se sent el cant dels ocells sinó el crit d'una àguila que amb les seves ales mou el fullam de l'arbre. A través d'això podem observar el romanticisme de l'autor, que ens indica que no hi ha ocells, com seria en un paisatge idíl·lic, sinó que apareix un rapinyaire (àguila/voltor), típic d'aquest corrent.

Des de la quarta fins a la sisena estrofa, s'elogia l'arbre tot explicant-nos les seves característiques romàntiques. A les dues últimes estrofes, l'autor es dirigeix a l'arbre. Indica que l'enveja, que voldria tenir les seves qualitats i que sempre portarà amb ell el seu record.

Mètrica i estructura del poema

El poema s'estructura en vuit quintets (estrofes de cinc versos). La rima és encadenada (ABAAb), consonant, alternant femenina i masculina.

Pel que fa als versos:

• Els 4 primers versos de cada estrofa són alexandrins (dodecasíl·labs cesurats 6+6).
• El vers final (el cinquè) és hexasíl·lab.

Recursos estilístics i figures retòriques

Entre els recursos estilístics utilitzats en el poema, destaquen:

• Anàfora: «més poderós que el roure, més verd que el taronger».
• Personificació: «més vell que l'olivera, espolsa damunt les nuvolades sa poderosa cabellera reial».
• Metàfora: «l'eterna primavera».
• Hipèrbaton: «no va la fontanella ses ombres a besar».
• Polisíndeton i enumeració: «i rosades i vents i llum ardenta».
• Comparació: «com un vell profeta».
• Apòstrofe: «arbre sublim!».