Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Poesia, Foc i Noucentisme

La Poesia Catalana dels Anys 30: Context i Gèneres

Establerta pel Noucentisme com el gènere més depurat i prestigiós de la literatura catalana dels anys 30. La majoria d’escriptors assoleixen la plenitud en aquesta època i els sistemes de difusió del gènere s’havien estabilitzat amb publicacions com:

• Revista de Poesia (1925-1926)
• Quaderns de Poesia (1935-1936)

Autors com Carles Riba i J.V. Foix van fer de la poesia un tema d’assaig i reflexió. Posteriorment, la poesia es deixa captivar pel Postsimbolisme, influenciat per autors com Valéry o Guillén, on el poeta reflexiona sobre la seva condició.

El concepte de Poesia Pura

La Poesia Pura consisteix en el despullament del poeta, on el motiu central de reflexió és la poesia mateixa.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Nascut a Mallorca el 1913. Tot i viatjar a l’Escola Mallorquina, aviat torna a Barcelona. Es va introduir en la poesia gràcies a la seva amistat amb Salvador d’Espriu. El 1933 va participar en un viatge pel Mediterrani de dos mesos amb intel·lectuals destacats com Salvador d’Espriu i Carles Riba.

Influències de Rosselló-Pòrcel

• La poesia barroca castellana.
• El paisatgisme de l’Escola Mallorquina.
• La poesia intel·lectualitzada de Carles Riba.

Anàlisi de Nou Poemes (1933)

Aquesta obra es pot considerar un viatge iniciàtic o un pelegrinatge, on cada poema és una fita vital. El títol és deliberadament incoherent i no indica el contingut, funcionant com un exercici de poesia. Els 9 poemes es relacionen amb les nou muses de l’antiga Grècia.

1r Poema: Poques paraules surten...

• Mètrica: Versos de 6 síl·labes, rima assonant basada en la vocal neutra.
• Temes: Dualitat d’espais nítida; la poesia es fa física i es cou interiorment.
• Recursos: Comença amb un encavalcament. El poema és el punt de partida del viatge iniciàtic (vers 4: comparació).
• Simbolisme: Es refereix a l’Escola Mallorquina i els seus paisatges. El foc com a element meravellós. El poeta s’allunya del món.

5è Poema: Quan arribarà aquell...?

• Tema: Assolir la veritat mitjançant la poesia.
• Paratext: Dedicat a Carles Riba (considerat un guia després de l’exili de Josep Carner).
• Estructura: Dues quartetes de 8 síl·labes, rima plana (ABAB, CDCD, EFEF).
• Recursos: Comença amb una interrogació retòrica, parlant del futur. El poeta es presenta com un jove desvergonyit que pregunta a un vell quin camí ha de seguir.
• Interpretació: El vers "Velles mentides del passat" fa referència a l'Escola Mallorquina. Ser poeta suposa patiment. És un exemple de poesia pura, ja que utilitza la poesia com a motiu de reflexió. Influència del neopopularisme.

9è Poema: Pluja en el jardí de l’Ateneu

• Inici: Breus vermellors subtils...
• Estil: Poesia pura relacionada amb la tradició. Poema amb cromatisme.
• Context: Parla de L’Ateneu, institució cultural de Barcelona.
• Mètrica: Dos quartets d’art menor i versos imparells. Salt de falla (4+4 síl·labes).
• Llenguatge: Supressió de verbs, reducció d’articles, predomini de substantius i adjectius.
• Simbolisme: Descriu l’espai, dona vida a coses immòbils (herba). El Vent: mentre que per Espriu era destrucció, per Rosselló té un significat positiu, ja que apaga el foc i el foc fa llum.

Quadern de sonets (1934)

Publicat un any després de Nou Poemes. Consta d'11 composicions de 14 versos, plenes de recursos estilístics. Imita models clàssics, especialment el Barroc, amb influències del Surrealisme i de la Generació del 27. La visió barroca presenta un pessimisme on "res és el que sembla".

1r Sonet: Espatlla

• Tema: Comença amb el tòpic barroc dels oposats. Apareix un mirall relacionat amb l’acte de voyeurisme del poeta.
• Simbolisme: Se centra en el cos femení, entès no com una representació física, sinó com un símbol de la imaginació.
• Estructura: Dos quartets. El primer potencialitza la sensualitat i el segon planteja una interrogació sobre la veritable realitat.

3r Sonet: Brollador

• Inici: L’àngel...
• Tema: Recerca de la unió de contraris (aigua i foc). L’aigua se sotmet a transformacions. En realitat, parla de poesia: l’aigua és paraula, vida i poesia.
• Estructura: Sonet de versos heptasíl·labs, rima assonant i versos blancs.
• Recursos Lingüístics:
  • Antítesi (segon vers: "Flames d’aigua").
  • Dues preguntes retòriques a l’inici de la segona estrofa.
  • Personificació (tercera estrofa: "perla viva") i asindeton.
• Tòpics: Tòpic del locus amoenus medieval en el brollador.
• Figura de l’Àngel: Fa referència al poeta, un element alat que actua d’intermediari entre dues coses (en aquest cas, la poesia).

Imitació del foc (1938)

Aquest llibre, escrit el 1936 però publicat el 1938 a causa de la Guerra Civil, culmina l’evolució poètica de l’autor.

El Símbol del Foc

El títol representa el símbol del foc: un element energètic, mòbil, sense matèria i no imitable (relació amb Heràclit). Prové d’una reacció i és símbol d’essència. Rosselló l’associa amb la vida i la llum que provoca.

L'obra es divideix en tres parts:

1. Fira encesa (18 poemes)
2. Rosa Secreta (6 poemes)
3. Arbre de flames (6 poemes)

1r Poema: Cançó després de la pluja

• Inici: El vent juga…
• Paratext: Salvador d’Espriu.
• Estil: Ús de diminutius, enumeracions, elements populars, jocs de paraules, elements de passió (la rosa) i antropomorfisme.
• Mètrica: Rima només als versos imparells. Quartetes de 7 i 5 síl·labes.
• Recursos: Interrogacions retòriques, figura del vent, onomatopeies i personificacions.
• Interpretació: El poema descriu el paisatge després de la pluja, incloent animals (cargol, escarabat) i el cel. La pluja és símbol de foscor i mort, però l’aclariment del dia i el sol signifiquen ànima i vida, transmetent el missatge que, malgrat els moments difícils, sempre torna la llum.

2n Poema: Història del Soldat

• Context: Mallorca, 1935. Rondalla popular amb tema amorós.
• Paratext: Dedicat al seu amic Ramon Nadal (1913-1999), artista i pintor que va fer l’únic retrat conservat del poeta.
• Característica: El neopopularisme és la característica més rellevant. Els primers versos introdueixen un ambient de conte o rondalla popular.
• Estructura: Poema cíclic. La cantarella popular “Ai-do, Ai-do, trompeta de Borbó” obre i tanca el poema.

Poema: Pluja Brodada

• Inici: Balla damunt...
• Influència: Imatge de la pluja de Jorge Guillén.
• Estructura: Quatre quartetes de versos de 7 síl·labes i versos blancs.
• Interpretació: L'autor defineix la pluja amb paraules poc usuals, expressant la pau interior que hi troba.
  • 1a Estrofa: Descriu les gotes d'aigua ballant (personificació). Pluja fina, agradable, neta i pura.
  • 2a Estrofa: Parla del color i la brillantor que deixa en l'aire, comparant-ho amb el destell dels vidres.
  • Vers 9è: Es refereix a la "pluja brodada" amb fils de connexió serens que es poden deformar ("agonitzant corbes").
  • Final: Les gotes són anomenades "brins": petites, lleugeres, fines i sense soroll.

Poema: Sóller

• Inici: El Cel prepara…
• Paratext: Robert Froilan Massanet (amic de la infància).
• Temes: Visió sinestèsica de la calor. Símbol del vent. Poble de Mallorca paradisíac. Jo poètic. Neopopularisme.
• Mètrica: Versos heptasíl·labs i versos al romanç.
• Tòpics: Locus amoenus. Tòpic de l’Escola Mallorquina.
• Simbolisme: El vent catalitza la vida, però al poeta se li escapa (referència a la Guerra Civil i la tuberculosi). Joc d’antítesis.
• Context històric: Sóller, invadit pels franquistes, esdevé un paradís perdut. Aquesta és una forma d’intertextualitat i és l’últim poema.