Basílica de Sant Pere del Vaticà: Arquitectura del Renaixement i Barroc

Basílica de Sant Pere del Vaticà (S. XVI i XVII)

Materials principals: Marbres variats, granit. Sistema constructiu basat en la volta.

Evolució del Projecte Arquitectònic

Fase Inicial: Bramante

El Papa Juli II va prendre la decisió d'aixecar una gran església en el lloc d'una antiga edificació. Bramante va guanyar el concurs per realitzar el primer projecte.

• El projecte original de Bramante consistia en una església de planta de creu grega amb absis als extrems i pòrtics d'entrada.
• Preveia una gran cúpula central i quatre cúpules més petites als braços de la creu.
• L'inici de les obres va implicar la destrucció de l'antiga església, incloent-hi pintures de Giotto. La mort de Bramante va aturar els treballs.

Continuació i Modificacions

Rafael i Antonio de Sangallo van continuar les obres introduint algunes modificacions, però l'avenç va ser lent.

Intervenció de Miquel Àngel Buonarroti

Miquel Àngel, inicialment, va rebutjar l'encàrrec. A partir del disseny de Bramante, va realitzar les següents adaptacions:

1. Va inscriure la creu grega dins d'un quadrat.
2. Va prescindir de les cúpules menors.
3. Va projectar una cúpula central molt més elevada.

Intervenció de Carlo Maderno

A principis del segle XVII, Carlo Maderno va allargar la nau central. Aquest afegit (àtic) trenca la perspectiva de la cúpula des de la plaça, ja que queda mig oculta, fet que provoca una pèrdua de verticalitat.

Urbanització de la Plaça: Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini es va encarregar d'urbanitzar la Plaça del Vaticà amb l'objectiu de:

• Ressaltar la grandiositat de l'escenari i l'edifici de Sant Pere.
• Corregir la forta horitzontalitat de la façana dissenyada per Maderno.
• Evitar que la cúpula quedés oculta.

Interpretació i Funció

Funció i Propaganda

El conjunt arquitectònic té una clara funció religiosa, encarregat pels diferents papes. Reflecteix una voluntat propagandística al servei de l'Església Catòlica, utilitzant formes monumentals i teatrals, especialment a la façana i la plaça.

Funció de la Plaça

El disseny urbanístic de Bernini combina utilitat amb la representació del marc històric de la Contrareforma Catòlica i la seva importància a Roma i en el Barroc italià. Els papes es van consolidar com els principals agents artístics, encarregant obres als arquitectes més destacats: els renaixentistes buscaven formes més equilibrades, mentre que els barrocs tendien a ser més propagandístics.

Conclusió

Aquesta obra mostra l'evolució arquitectònica durant el Renaixement i el Barroc, tant des del punt de vista de les formes com del caràcter: el Barroc adopta un enfocament més propagandístic enfront de les formes més equilibrades del Renaixement, tot responent a les necessitats de l'Església Catòlica.