El Bienni Reformista (1931-1933): reformes de la II República

Resumen

Aquest document explica el Bienni Reformista (1931-1933), el primer període de la II República Espanyola impulsat pel govern de Manuel Azaña. Repassa les cinc grans reformes del període: sociolaboral i agrària, religiosa, militar, territorial i educativa. També recull les conseqüències que van tenir aquestes mesures, com la Sanjurjada de 1932.

Puntos clave

El Bienni Reformista va tenir lloc entre 1931 i 1933 i va ser impulsat pel govern de Manuel Azaña.
La reforma sociolaboral va establir la jornada laboral màxima de 8 hores i va impulsar la reforma agrària.
La reforma agrària pretenia eliminar el latifundisme i crear petits propietaris mitjançant l'expropiació de terres, amb l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) per indemnitzar els propietaris.
La reforma religiosa va declarar l'Estat no confessional, va acceptar el matrimoni civil i el divorci i va aprovar la Llei de Congregacions (1933).
La reforma militar va incloure la Llei de Retir de l'Oficialitat, el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa i la creació de la Guàrdia d'Assalt.
La Sanjurjada, el 10 d'agost de 1932, va ser una revolta militar liderada pel general Sanjurjo com a reacció a la reforma militar.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El Bienni Reformista (1931-1933)

El primer bienni de la II República Espanyola, conegut com a Bienni Reformista, va tenir lloc entre el 1931 i el 1933. Aquest període va estar impulsat pel govern de Manuel Azaña i es va centrar en cinc eixos fonamentals de reforma:

1. Reforma sociolaboral i agrària

Impulsada per Largo Caballero, aquesta reforma va establir la jornada laboral màxima de 8 hores i va dignificar la situació dels treballadors. Dins d'aquest àmbit, destaquen les reformes agràries, que pretenien:

Eliminar el latifundisme.
Crear una classe social de petits propietaris agrícoles mitjançant l'expropiació de terres.
Crear l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) per indemnitzar els propietaris expropiats.

2. Reforma religiosa

L'objectiu era limitar la influència de l'Església en l'Estat i secularitzar la societat:

Declaració de la no-confessionalitat de l'Estat.
Acceptació del matrimoni civil i el divorci.
Limitació del pressupost de culte i clero.
Aprovació de la Llei de Congregacions (1933): limitava els béns del clergat, prohibia a l'Església dedicar-se a l'ensenyament i dissolia la Companyia de Jesús.

3. Reforma militar

Es buscava garantir l'obediència dels militars i modernitzar l'exèrcit:

Aprovació de la Llei de Retir de l'Oficialitat.
Reducció del nombre d'unitats oficials.
Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
Creació de la Guàrdia d'Assalt, un cos fidel a la República.

Aquestes mesures van generar malestar entre els militars «africanistes», provocant el 10 d'agost de 1932 la revolta coneguda com La Sanjurjada, liderada pel general Sanjurjo.

4. Reformes territorials

Catalunya: Es va restablir la Generalitat i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia.
País Basc: Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i es va redactar una constitució per a un possible govern basc (lehendakaritza).
Galícia: No es va arribar a aprovar l'Estatut d'Autonomia.

5. Reforma educativa

Es va establir l'Educació Primària estatal, obligatòria i gratuïta per a tota la població.

Preguntas frecuentes

Quina era l'objectiu de la reforma religiosa del Bienni Reformista?

L'objectiu era limitar la influència de l'Església en l'Estat i secularitzar la societat. Per això es va declarar l'Estat no confessional i es van acceptar el matrimoni civil i el divorci.

Què va ser la Sanjurjada?

Va ser una revolta militar del 10 d'agost de 1932, liderada pel general Sanjurjo, provocada pel malestar dels militars africanistes davant les reformes militars.