Guerra Civil Espanyola: insurrecció, batalles i caiguda de la República

La Insurrecció Militar i l'Inici de la Guerra Civil

La insurrecció militar començà a Melilla el 17/07/1936. Franco volava de Canàries al Marroc per posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. El general Romerales fou afusellat (cap militar de Melilla). Els insurrectes volien una nova legalitat des de la violència. Queipo de Llano (Sevilla) i, durant la nit, Mola i altres caps militars van declarar l'estat de guerra a la resta d'Espanya.

Avanç Insurgent i Defensa Republicana

L'objectiu militar dels insurrectes era Madrid. Mola envià columnes de falangistes i requetés des de Pamplona, Valladolid i Burgos. L'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar finalment l'estret de Gibraltar gràcies a l'aviació alemanya. A la península, Franco va arribar a Sevilla i es va dirigir cap a Madrid pel sud. Però quan va arribar a la rodalia de Madrid, la defensa de la capital el va aturar. No obstant això, el govern republicà es va traslladar a València el setembre de 1936. Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. Les tropes dels revoltats concentrades a Galícia arribaven a Oviedo. Les milícies catalanes es van dirigir cap al front d'Aragó, van ocupar algunes poblacions però van ser frenades a Osca, Saragossa i Terol. La desorganització i la manca de preparació d'aquestes columnes expliquen la seva feblesa. També fracassà l'expedició catalana a Mallorca i Eivissa.

Desenvolupament del Conflicte i Canvis Estratègics

El gener de 1937 van intentar la conquesta de Madrid, però no ho van aconseguir, sobretot, gràcies als brigadistes. Davant de la impossibilitat d'ocupar la capital, Franco decidí anar-se'n a la conquesta de Màlaga i a la liquidació del front nord. Mola va perdre la vida en un accident d'avió el juny d'aquell any i va ser substituït per Dàvila. L'ocupació del nord va ser molt difícil. Els republicans es van defensar en el "cinturó d'acer", que va caure a causa dels atacs rebels. Els insurrectes, amb l'ajuda dels avions alemanys i italians, van bombardejar ciutats basques, com Guernika (on hi havia el Parlament basc). Franco, però, va acusar els republicans d'aquests atacs. Poc després d'això, va caure Bilbao.

Ofensives i Trasllats del Govern Republicà

Els republicans, per aturar els atacs rebels, van intentar fer maniobres de distracció a Belchite i així fer que els rebels se n'anessin del nord, cosa que no va passar. Poc a poc, les altres ciutats del front nord van anar caient en mans insurrectes. Després del triomf al front nord, Franco va anar a atacar Madrid, aquesta vegada a través de Guadalajara, però tampoc ho va aconseguir i va decidir anar-se'n cap a Aragó. El 31/10/1937 el govern de la República es trasllada de València a Barcelona. El desembre d'aquell any els republicans van llençar una ofensiva contra Terol i la van recuperar, encara que el febrer de 1938 la van perdre.

La Batalla de l'Ebre i la Caiguda de Catalunya

El març de 1938 Franco inicià una ofensiva contra Catalunya. A principis d'abril va ocupar Lleida i va derogar l'Estatut d'Autonomia català. Amb això la zona republicana quedava dividida: Catalunya per una banda i el centre-est d'Espanya per una altra. L'exèrcit republicà va preparar una ofensiva a la zona de l'Ebre per tal de tornar a unir el territori republicà. Malgrat les victòries inicials, la contraofensiva franquista va fer recular els republicans a l'altra banda de l'Ebre, de manera que Catalunya quedà indefensa. La batalla de l'Ebre va acabar el 15/11/1938 i es va caracteritzar per la violència dels combats i per l'anomenada "Quinta del biberón", que eren lleves de soldats joves a les quals els republicans van haver de recórrer.

Final de la Guerra i Ocupació del Territori

Franco va donar l'ordre de l'ofensiva final contra Catalunya. El 15 de gener van ocupar Tarragona, el 26 de gener Barcelona i el 4 de febrer Girona. Cinc dies després, arribava a la frontera francesa. El govern republicà basc i català van passar la frontera, juntament amb milers de persones que fugien. El 28/02/1939 Azaña va dimitir com a president de la República sense ser substituït per ningú; no obstant això, Juan Negrín, cap del govern, va tornar a València per dirigir la resistència de la zona republicana, però ja no hi havia res a fer. Des del punt de vista militar, les tropes republicanes podien haver resistit uns quants mesos més, però des del punt de vista humà, la desmoralització dels soldats i de la població civil va precipitar la caiguda. Les tropes franquistes ocupaven Madrid. L'última ciutat ocupada pels rebels va ser Alacant, tres dies després. L'1/04/1939 la guerra havia acabat.