Biodiversitat Marina: Esculls, Gorgònies i Praderies Submarines

Ecosistemes Marins: Creixement, Amenaces i Biodiversitat

Creixement dels Esculls de Corall

• Depèn d'un equilibri entre la taxa de creixement i la calcificació dels pòlips de corall, i les taxes de destrucció de l'estructura de pedra calcària.
• En general, creixen lentament, a taxes que varien des de menys d'1 fins a 10 cm per any (en condicions favorables, fins a 30 cm per any).
• Les taxes de creixement poden disminuir amb l'edat i l'augment de mida de la colònia, i varien depenent de l'espècie.

Factors de Destrucció dels Esculls

• Erosió física: tempestes, acció de les ones i els corrents.
• Bioerosió: destrucció o dany causat pels habitants de l'escull (per exemple, dissolució química, abrasió mecànica, pasturatge, etc.).

Principals Amenaces per als Esculls de Corall

• El canvi climàtic global (per exemple, augment de la temperatura, acidificació dels oceans).
• Els esdeveniments d'El Niño.
• El turisme (i derivats com l'eutrofització, la contaminació, la construcció).
• El busseig i l'snorkel.
• Les activitats de pesca.

Comunitats de Gorgònies i Coralls al Mediterrani

Coralls i Gorgònies: Característiques Generals

Són organismes del fílum Cnidaris, classe Anthozoa. Estan formats per pòlips que creen colònies, ja siguin de coral o de gorgònia. La diferència principal entre ambdós és l'esquelet: els coralls tenen carbonat càlcic, mentre que les gorgònies tenen esclerites i el seu esquelet està fet de gorgonina. Les gorgònies es mouen amb el moviment de l'aigua. Filtren algunes espècies de fitoplàncton, matèria orgànica particulada (no absorbeixen materials dissolts, només ho fan en simbiosi amb algues) i zooplàncton. Realitzen excreció i reproducció d'ous, que passen del bentos a la zona pelàgica. Són filtradors bentònics suspensívors, establint una important connexió bentopelàgica.

Estudi a la Zona del Cap de Creus

A la zona del Cap de Creus, hi ha una plataforma batial profunda, a una distància d'uns 5 km. Els fons són sorrencs i fangosos, i també hi ha fons de roca a la plataforma.

La recerca es realitza mitjançant busseig i l'ús de robots submarins a 40 metres de profunditat, obtenint vídeos. L'objectiu és determinar fins on arriben aquestes comunitats i quina funció ecològica presenten, així com estudiar la seva estructura de talles i poblacional.

S'han identificat 4 espècies de gorgònia, una de les quals és l'única del Mediterrani que té algues simbionts. S'estudia la freqüència i abundància a la cara nord del Cap de Creus, ja que la tramuntana provoca corrents que aporten aliment.

L'estructura de mides és deguda a l'hidrodinamisme (onatge), i el creixement és en alçada i no en amplitud. En aquestes condicions, tenir algues simbionts no els és ecològicament útil.

Praderies Marines (Seagrass Meadows)

Característiques de les Praderies Marines

• Generalitzades en tots els oceans tropicals i temperats dels hemisferis nord i sud.
• Limitades als sediments tous i aigües poc profundes (generalment trobades a ≤ 5 m, però poden viure fins a 50 metres o més de profunditat).
• Les herbes marines dominen les comunitats i són espècies fundacionals.
• Creixen millor en condicions de llum relativament alta (necessiten 10-35% de la llum solar ambient) i un flux de corrent modest.

Exemples d'Espècies i Distribució

Exemples d'espècies inclouen Poseidonia oceanica (endèmica del Mediterrani) i Phyllospadix spp.

• Hi ha al voltant de 60 espècies d'herbes marines al món. A la Mediterrània se'n troben 5:
  • 3 són cosmopolites: Zostera marina, Cymodocea nodosa i Zostera noltii.
  • 1 és endèmica: Posidonia oceanica.
  • 1 és una espècie lessepsiana: Halophila stipulacea.
• En latituds més altes de l'hemisferi nord, les praderies marines solen contenir només una espècie d'herba, però en latituds més baixes solen tenir més de 10 espècies.
• Les praderies marines tenen una alta producció primària i donen suport a un grup divers d'espècies animals.
• Les praderies marines madures solen consistir en herbes marines i algues marines que coexisteixen.