Riscos Geològics i Litorals: Gestió, Prevenció i Solucions

Riscos Litorals: Tsunami, Tempestes i Seixes

Els riscos litorals inclouen diversos fenòmens naturals amb impacte a les zones costaneres:

• Tsunamis: onades gegants causades per terratrèmols submarins, erupcions volcàniques o esllavissades.
• Tempestes: fenòmens meteorològics extrems amb vents forts i onatge intens que poden provocar inundacions i danys estructurals.
• Seixes: pujades i baixades brusques del nivell del mar en ports o badies, produïdes per canvis en la pressió atmosfèrica o el vent.

Erosió Litoral: Causes, Conseqüències i Mesures Correctores

L'erosió litoral és un problema significatiu, en gran part agreujat per l'activitat humana. Històricament, els materials que desapareixien (principalment sorra) eren substituïts de manera natural per sediments que arribaven per la costa o pels rius. Actualment, aquesta reposició natural es veu dificultada per la construcció d'embassaments o espigons, que alteren la deriva litoral.

La deriva litoral es pot deduir a partir de l'observació d'on s'acumulen els sediments.

Tipus d'Espigons i la seva Funció

• Espigons perpendiculars a la costa: Serveixen per evitar que la sorra marxi. No obstant això, amb temporals de llevant, la seva eficàcia és limitada i la platja s'erosiona.
• Espigons paral·lels a la costa: Per protegir del temporal de llevant, s'han de construir espigons paral·lels a la costa, que fins i tot poden ser submarins.

Actualment, els temporals de llevant són més destructius perquè han escurçat les platges.

Mesures Correctores per a l'Erosió Litoral

Les mesures per combatre l'erosió inclouen:

• Espigons: Utilitzats com a elements preventius.
• Restauració de platges: Consisteix a reposar sorra, ja sigui extreta del fons marí (amb possibles impactes ecològics) o de les graveres. Aquests procediments són generalment molt cars.

Sòls Expansius: Característiques i Gestió del Risc

Els sòls expansius estan formats per materials que canvien de volum (s'expandeixen) en absorbir aigua, com les argiles expansives o les anhidrites (un tipus de guix). El problema sorgeix quan hi ha canvis en el contingut d'aigua del sòl (períodes secs i humits), ja que el sòl s'infla i es desinfla. Aquest cicle provoca danys estructurals en edificacions i afavoreix les reptacions.

Gestió del Risc en Sòls Expansius

Per mitigar els riscos associats als sòls expansius, es proposen les següents estratègies:

• Ordenació territorial: Elaboració de mapes de risc per identificar zones problemàtiques.
• Evitar la construcció: No edificar en zones amb sòls d'aquest tipus.
• Estabilització del sòl: Realitzar drenatges al voltant de les construccions per evitar l'acumulació d'aigua.
• Disseny estructural adequat: Evitar construir edificis lleugers i llargs. Els fonaments haurien d'estar en un terreny estable o dissenyats per suportar els moviments del sòl.

Materials Radioactius: Fonts Naturals i Solucions

La presència de materials radioactius pot representar un risc per a la salut.

Fonts Naturals de Radioactivitat

Les fonts naturals de radioactivitat són diverses:

• Radiació còsmica: Procedent de l'espai exterior.
• Isòtops radioactius terrestres: Provenen de l'interior de la Terra, presents en roques magmàtiques, especialment en terrenys granítics.

El principal problema el genera el radó, un gas radioactiu que circula pel subsòl i s'acumula en cavitats subterrànies. El radó (gas) es desintegra en Poloni 218 (sòlid), un element també radioactiu.

Solucions per al Radó

La principal mesura per reduir l'exposició al radó és la ventilació forçada de tots els llocs on es pugui acumular, com soterranis o espais tancats.

Enterrament per Dunes: Prevenció en Zones Àrides

En zones àrides amb terrenys sorrencs, la sorra tendeix a circular arrossegada pel vent, formant dunes mòbils. Aquest fenomen pot provocar l'enterrament de carreteres, cases i cultius en zones habitades.

Mesures de Fixació de Dunes

Per evitar l'enterrament, les dunes es poden fixar amb vegetació. Perquè aquesta mesura sigui efectiva, és necessari que hi hagi un mínim de precipitació que permeti el creixement de la flora.