Branques de la filosofia: lògica, metafísica, coneixement, ètica i estètica

Branques de la filosofia

1. Lògica

   Lògica → branca de la filosofia que estudia els raonaments. Donat que la filosofia és una activitat racional, l’estudi de com funciona la raó i l’anàlisi dels raonaments és força important. La lògica s’ocupa d’establir si un raonament està ben construït o no (s’ocupa de la forma, no del contingut). El fundador d’aquesta branca va ser Aristòtil al s.IV a.C de la mà d’autors com Frege o Bertrand Russell es desenvolupa la lògica simbòlica o matemàtica. Preguntes bàsiques de la lògica: Quan un argument està ben construït?, És possible construir un llenguatge simbòlic?

2. Metafísica

   Metafísica: branca de la filosofia que estudia la realitat. La metafísica va ser concebuda com la ciència primera i més general de totes a diferència de les ciències particulars, no s’ocupa d’un grup d’éssers determinat (astres, éssers vius, elements, etc…), sinó de les propietats generals de tot el que existeix en tant branca va ser Aristòtil (s.IV a.C). Ara bé, tot filòsof/a alguns supòsits metafísics. Metafísica: s'utilitza com a sinònim de filosofia. Preguntes bàsiques: Existeix Déu?, Existeix l’ànima?, Què és el temps?

3. Teoria del coneixement

   Teoria del coneixement: branca de la filosofia que estudia el funcionament del coneixement humà. Tracta d’establir com podem assolir la veritat, la distinció entre aparença i realitat i l’origen últim del coneixement. Els primers filòsofs ja distingeixen entre aparença i realitat. Hi ha dues grans corrents de pensament:

• Racionalisme: el vertader coneixement prové de la raó. Autors: Plató / Descartes

• Empirisme: el vertader coneixement prové dels sentits. Autors: Locke / Hobbes

• Preguntes bàsiques: Com podem captar la vertadera realitat?, Quins són els límits de la raó humana?

4. Antropologia filosòfica / cultural

   Antropologia filosòfica / cultural: branca de la filosofia que estudia l’ésser humà des d’un punt de vista general (tribus).

5. Ètica

   Ètica: branca de la filosofia que s’ocupa de la moral.

6. Filosofia política

   Filosofia política: branca de la filosofia que tracta sobre la legitimitat dels estats i l’origen dels governs.

7. Estètica

   Estètica: reflexió sobre la naturalesa de l’art i de la bellesa.

Definir

Definir: - Sofisma: argument o raciocini fals, formulat amb la finalitat d’induir a l'adversari l’error. En quant a la seva etimologia prové de la paraula sofista; els sofistes segons Sòcrates / Plató feien discursos buits i amb pretensions d’enganyar. Un sofisma designa un raonament que sembla correcte però no ho és. Per exemple “totes les dones condueixen malament”; està ben estructurat però no és comprovable. - Fal·làcia: una fal·làcia lògica és l’aplicació d’un principi lògic vàlid d’un principi inexistent on el raonament d’una argumentació independentment si es basa en premisses veritables. Les fal·làcies poden activar reaccions emocionals o s’aprofiten de les relacions socials entre la gent (apel·lació a l’autoritat). Alguns exemples de fal·làcies lògiques: Exemple: “Ad hominem” (atac personal) - dius això perquè tens molts calers”.

Quina diferència hi ha entre la metafísica i les ciències particulars segons Aristòtil?

Aristòtil, el fundador de la lògica, també va ser el primer filòsof que va tractar sistemàticament la metafísica. Aristòtil pensava que cada una de les ciències s’ocupa d’estudiar un tipus d’éssers específics. Per exemple, la biologia estudia els éssers vius, l’astronomia es preocupa dels planetes i els estels... No obstant, Aristòtil creia que, més enllà de les diferències entre aquestes realitats distintes, totes comparteixen una propietat fonamental: l’existència, els animals, les plantes, els planetes, els nombres i les figures són realitats que existeixen. Per aquest motiu, va considerar necessari crear una nova disciplina que estudia les propietats generals de tot el que existeix. Les coses, només pel fet de ser, tenen una sèrie de propietats importants que poden ser objecte d’estudi. Va anomenar “filosofia primera” a aquesta disciplina que estudia les propietats generals dels éssers que existeixen. Avui dia, això l'anomenem metafísica. La metafísica planteja preguntes sobre el canvi i la permanència. L’objectiu que persegueix és aclarir quines són les realitats que veritablement existeixen més enllà de les simples aparences.

Definir gnoseologia i epistemologia i posar algunes qüestions gnoseològiques.

La metafísica intenta contestar la primera qüestió, mentre que la filosofia del coneixement tracta de respondre la segona qüestió. La part de la filosofia que planteja preguntes referents al coneixement s’anomena gnoseologia → prova de la paraula “gnosis” - coneixement: Exemples: - Els empiristes tenen una gnoseologia basada en l’experiència. L’epistemologia tracta de qüestions relacionades amb la ciència - la paraula epistemologia prové del grec “episteme” = ciència, exemples: - Els racionalistes i els empiristes tenen formes diferents d’epistemologia (de fer ciència).

Diferències entre antropologia filosòfica i antropologia cultural.

La paraula antropologia deriva del grec “Anthropos” que significa “Home” i de la paraula “logia-logos” - que significa estudi. L’antropologia filosòfica es planteja preguntes sobre l’ésser humà. Aquesta branca de la filosofia intenta aclarir les característiques bàsiques que tots els humans compartim i com ens distingeixen dels altres animals. L’antropologia filosòfica analitza la relació que hi ha entre el cos i la ment, i examina preguntes sobre el valor, el sentit i la importància de les persones. Per exemple preguntes com: - Som més aviat o més aviat ànima? - Té sentit la teva existència? L’antropologia cultural estudia els costums, les creences i les formes de vida dels diferents pobles que existeixen al nostre planeta. Es basa en l’observació i l’estudi empíric de les cultures humanes. L’antropologia cultural és una ciència, en canvi la filosòfica no, sinó que es una branca de la filosofia, ja que s’ocupa de preguntes referents al sentit i la finalitat dels éssers humans. Exemples de preguntes de l’antropologia cultural: Quins són els rituals i costums d’una tribu?

Diferències entre ètica i moral. Explica exemples de preguntes ètiques:

Totes les branques de la filosofia que tracten el tema del coneixement s’inclouen dins l’àmbit teòric. L’ètica cal situar-la en el camp de la raó pràctica, atès que es refereix a l’acció (a la vida) i no pas al coneixement. L’ètica és la part de la filosofia que es pregunta per la moral. L’ètica estudia la moral i dona preceptes universals. Quan actuem, les persones orientem la nostra conducta d'acord amb valors, normes i criteris que distingeixen el que està bé del que està malament. Aquestes paraules que diferencien allò correcte de l'incorrecte, formen la nostra moral. Cada persona té les seves pròpies morals. La moral fa referència als valors i a les preferències que tenim cadascun d’allò que està bé i allò que creiem que està malament. L’ètica, en canvi, és una reflexió teòrica sobre els fonaments de la moral. Algunes qüestions ètiques: - Per què hem de fer el bé? - Com hem de viure si volem ser feliços? - Què és la llibertat?

De què s’encarrega la cosmologia i la teologia?

La Cosmologia Abans de l’aparició de la ciència positiva en el renaixement. (galileo, copernic). En les obres filosòfiques trobem qüestions que, actualment part de les ciències empíriques. Per exemple: a cosmologia, que és la disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’univers. Els filòsofs antics estaven molt interessats a descriure l’estructura de l'univers en els seus escrits van proposar models molt elaborats que pretenen explicar com és l’origen i també el funcionament del cosmos. Avui dia la cosmologia forma part de la física i ens ofereix explicacions sobre l’univers basant-se en la recerca experimental. La Teologia Durant mitjana, la teologia fou una part molt important de la filosofia. La teologia és la disciplina que tracta de déu. Aquesta forma part de la religió quan el coneixement sobre déu es basa en la fe, les creences i les sagrades escriptures. La teologia, és un branca de la filosofia quan el coneixement sobre déu es basa en la raó.