Característiques de la pintura de Goya

TRES DE MAIG DE 1808

Fitxa Tecnica

Autor:  Francisco de Goya (1746-1828)

Estil: difícil de clasificar (cronologicament Neoclàssic)

Cronología: 1814 inicis del Segle XIX

Técnica i support: oli sobre tela

Localització: museu del prado (Madrid)

Dimensions: 2,66x3,45m

Análisis formal: En aquesta obra hi ha predomini del color Sobre la línia. Tot i que Goya ressegueix les figures en negre, defuig L’academicisme. Cares i cossos estan deformats. (Fuig del model escultòric Propi del neoclassicisme). Les seves formes, doncs, són pictòriques. La gamma Cromàtica és reduïda: Ocre, negre blanc, groc, vermell Colors càlids a la part Esquerra i colors freds a la part dreta. La pinzellada és solta, ràpida, Llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix. Destaca especialment El color blanc i groc de la camisa ,el pantaló i del fanal.

La llum és un element clau del quadre: L’únic focus lumínic Està situat al terra davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup D’espanyols ajusticiats i deixa en penombra al grup de soldats

La llum del fanal separa el dos grups (víctimes i soldats) Il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el Centre d’atenció. El tenebrisme emprat per Goya, el contrast entre llums i Ombres incrementen el dramatisme de l’escena La resta de personatges es Distribueixen al seu voltant

La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats (dreta) que els estan afusellant. Clarament Delimitats per la llum del fanal que il·lumina al es víctimes i deixa en Penombra a l’escamot de soldats. El “camisa blanca” és el centre de la imatge, Però, és el fanal que divideix clarament la composició en dues parts: Il·luminant a les víctimes i deixant la resta en penombra. L’aresta del fanal, A més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que remarca aquesta Dualitat. Intensament il·luminat contrasta amb tota la resta tant pel color com Per l’actitud acaparant tota la nostra atenció.

El quadre presenta una sensació d’espai profund Tridimensional aconseguit principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva Aèria (dissolució de les formes). La inclusió del fanal, el qual amb unes Arestes molt marcades constitueix en si mateix una realitat tridimensional Manifesta. L’aplicació del clarobscur accentuant el volum de les formes. L a Superposició dels diferents plans. La gradació del tamany de les formes Especialment visible en la filera de condemnats i l’edifici del fons

També contribueix a accentuar la sensació d’espai profund Que presenta el quadre la inclusió de dos diagonals que trenquen l’horitzontalitat Dels fusells i l’horitzó. Aquestes dues diagonals tot i que no configuren una Perspectiva lineal o cònica, trenquen l’horitzontalitat de les línies dels Fusells i de l'horitzó, incrementant la sensació de profunditat. La línia de L’horitzó situada alta, converteix a l’espectador en un protagonista més de L’escena L’espectador, doncs, amb aquest recurs compositiu, es converteix en un Protagonista més de l’escena, la qual cosa accentua el Realisme de l’escena Representada. Potenciant el Realisme del tema representat.

A l’hora d’estructurar la composició d’aquesta pintura la Idea que més destaca és el contrast: Contrast entre llum i ombra Contrast entre Víctimes i soldats Contrast entre la Individualitat de les víctimes i la Uniformitat dels soldats Contrast entre la verticalitat del “camisa blanca” i L’horitzontalitat dels fusells. Per últim, els violents escorços en les figures Dels morts en primer pla també, contribueixen a incrementar la sensació de Profunditat.