Característiques de la Poesia Catalana Actual (70s-90s)

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB

Característiques Bàsiques de la Poesia Catalana Actual

Context i Corrents Principals

La poesia en aquest període es caracteritza per la pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època, la societat havia viscut grans canvis: la mort de Franco (1975), els anys de la transició democràtica, l'aparició dels estats de les autonomies i la introducció del català a l'ensenyament. Ens trobem amb tres corrents: la poesia que continua amb els models anteriors, la poesia contrarelista (fuig del realisme dels seus predecessors) i la poesia de l’experiència.

La Dècada dels 70: Consolidació i Noves Veus

La dècada dels 70 veu la consolidació i el reconeixement dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània: Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol… Però també contempla l'aparició de noves generacions d'autors, escriptors nascuts en la postguerra, universitaris i educats en l'ambient del franquisme. No hi ha una estètica unitària, però algunes característiques generals són:

  • El rebuig de l'estètica realista dels poetes anteriors.
  • La preocupació pel llenguatge, que deixarà de narrar la realitat i passarà a evocar, suggerir, imaginar…
  • Hi ha un desig de modernitat i d'universalisme.
  • L'experimentació formal, que els fa adoptar recursos avantguardistes (absència de signes de puntuació…).

Els Anys 80: Intimitat i Experiència Personal

Durant els anys 80, els poetes van elaborar una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivències personals, i van concebre la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals. Definitivament, es va acceptar el mestratge de tots els grans poetes del segle XX: Estellés, Espriu, Foix…

Els Anys 90: Autobiografia i Escepticisme

Als anys 90, van abandonar la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, van tendir a l'autobiografia i a la intimitat i sovint van manifestar un acusat escepticisme. Al marge d'altres consideracions, va prevaldre la pretensió de l'obra ben feta. S'hi va observar una tendència a poemes més breus i menys emfàtics, més íntims i menys rotunds.