Català prefabrià

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

 

La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Aquest poema té dos grans temes importants: Vocació de la Pàtria i tema de la llengua.Aquest poema escrit per Bonaventura Carles Aribau, reflecteix l'enyorança que sent per que es troba lluny de la seva terra,Catalunya i de la seva llengua el català.

I- En la primera cobla ens parla del paisatge Català, de Catalunya, parla del Montseny.Poema nostàlgic.Ens descriu els turons, les serres,les muntayes,etc.De les quals se n'acomiada dient Adéu-siau.

II- La segona ens torna a parlar del paisatge, però ara ho compara amb la família i diu que coneixia la natura catalana com la veu de la seva mare i els plors dels seus fills i que ara ja no en recorda de gairebé res.Apareix expressant un sentiment de rabia i tristesa perquè degut al seu exili no coneix ni sent com ho feia avanç.

III- Menciona que tot hi que té la sort de veure les terres de Castella, prefereix transportar-se a les terres catalanes amb els seus records  encara que sigui en va, ja que en la realitat no podrà ser allà, manté un transport constant a les terres de Catalunya a través dels somnis i records ; tristesa,romàntica i encara apareix el tema de la nostàlgia.

IV- El poeta fa un elogi  a la llengua catalana la qual exposa com una llengua immensament noble que surt de la boca dels savis,reis...Una llengua que per l'autor només sentir-la emociona.La idea més rellevant és la llengua i s'observa en tot el vers, i el tema és la recuperació de la tradició dels seus avis.

V- Segueix elogiant el català ja que va ser amb aquesta llengua en la que va pronunciar el seu primer so, amb la qual es va comunicar, el seu somni,la llengua del seu esperit i la llengua amb la qual és incapaç de mentir.

VI- Continua elogiant la llengua i el Patró, que aquest no és refereix directament el seu Patró sinó la pàtria.Acaba així, recordant la seva infantesa, diu que li fa efecte més gran que cap persona li puga fer amb la més gran sinceritat i li demana a aquesta llengua, que li dona tantes virtuts en tan temprana edat,que surti i cridi pel món que el seu cor  mai es cansarà.

En aquest poema s'observa que el poeta expressa un sentiment de nostàlgia, que és un tema molt típic del ROMANTICISME.

Entradas relacionadas: