El Coliseu de Roma: Història, Arquitectura i Curiositats

El Coliseu: Història i Arquitectura

El Coliseu va ser encarregat per l'emperador Flavi Vespasià i realitzat per un autor desconegut. Data del segle I (72-80 d.C.). És un amfiteatre construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Es troba a Roma i és d'estil romà imperial.

Descripció formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilobat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades. El quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.

De dalt a baix, se superposen aquests ordres:

• Dòric-toscà
• Jònic
• Corinti

L'últim pis estava decorat amb lesenes d'estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol. Al centre hi havia l'arena on tenia lloc l'espectacle, i al voltant es trobava la cavea, lloc on se situaven les graderies en les quals s'asseien els 50.000 espectadors que podia arribar a acollir. L'accés es feia a través del pis inferior. Sota l'arena hi havia una obra de maons que, a més d'albergar les diferents dependències de servei i les feres, estava dotat amb un sistema impermeabilitzat capaç de transformar l'arena en una gran piscina.

Entorn

Es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea. Està situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i és proper al Circ Màxim.

Temàtica

Anomenat Coliseu per la colossal estàtua de 40 metres de l'emperador Neró que estava situada a prop del monument. S'hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors i feres salvatges, fins i tot batalles navals. L'entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.

Models i influències

L'amfiteatre va ser una tipologia arquitectònica original de l'Imperi Romà. La superposició d'ordres en diferents pisos era habitual en l'època hel·lenística i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement, com Alberti, i del Barroc.