L'arquitectura de Lluís Domènech i Montaner

Fitxa tècnica del Palau de la Música Catalana

• Títol: Palau de la Música Catalana
• Autors: Lluís Domènech i Montaner
• Cronologia: 1905-1908
• Tipologia: Auditori
• Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maó
• Estil: Modernista
• Localització: Barcelona

L'arquitecte: Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1873 i va construir edificis de l’Eixample. Va ser un dels representants més destacats del Modernisme català. Va desenvolupar una tasca investigadora des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Lluís va arribar a ser diputat a les corts de Madrid.

Descripció arquitectònica i ornamental

El Palau de la Música Catalana presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la part baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. L’àtic de l’edifici està decorat amb mosaics de Lluís Bru, i una cúpula a la terrassa. En la façana destaca el grup escultòric de Miquel Blay, a la confluència de les dues façanes presidit per Sant Jordi.

Distribució de l'espai interior

L’interior del Palau es divideix en tres parts: els accessos, on se situen dues escales monumentals; l’auditori, on se separen el pati de butaques i llotges, i l’escenari sense arc superior per emmarcar, que queda integrat plenament en l’espai. Tots aquests espais queden units per la gran ornamentació de tot l’edifici. Destaca la gran sala per la il·luminació de la façana envitrallada i la claraboia de Pau Gargallo, sobretot les Valquíries.

Ubicació i context urbà

Ubicat en una cantonada d’un petit carrer al centre de Barcelona, en una part estranya. És construït allà per estar a prop d’on vivien els associats i cantaires.

Funció, simbolisme i la Renaixença

Va ser construït per acollir la seu de l’Orfeó Català i com a sala de concerts. Té un valor simbòlic pel catalanisme. És un edifici que actua com a emblema patriòtic on tenia les quatre barres amagades per causa del franquisme. L’edifici està lligat al moviment de la Renaixença.

Modernitat i tradició en l'arquitectura

Paradigma de l’arquitectura modernista, el Palau aconsegueix barrejar la tradició catalana i la modernitat. Recupera materials i els sistemes de construcció i també recupera l’herència gòtica. Amb els nous materials i la concepció unitària de la sala, el Palau comparteix trets de modernitat amb altres sales de concert, com l’Auditorium de Chicago.