Columna Trajana: Anàlisi Artística i Context Històric

Columna Trajana: Fitxa Tècnica i Autor

• Autor: Apol·lodor de Damasc (arquitecte del Fòrum de Trajà, atribuït)
• Cronologia: 107-113 dC (segle II dC)
• Material: Marbre de Carrara
• Tècnica: Talla (possiblement policromada originalment)
• Forma: Monument exempt; columna coclide amb relleu historiat (baix relleu)

Anàlisi Formal de la Columna Trajana

Estructura General

La columna cilíndrica, d'uns 4 metres de diàmetre, s'aixeca sobre un gran pedestal quadrat. L'alçada total del monument, incloent el pedestal, és d'aproximadament 38 metres.

• Pedestal: Fa uns 10 m d'alçada i 6 m de costat. És de base quadrada i està decorat amb detallats relleus d'armes dàcies. Conté una cambra funerària destinada a les cendres de Trajà i la seva esposa Plotina, i una escala de cargol interior.
• Columna: Consta d'una base simple (un tor decorat amb fulles de llorer), un fust i un capitell.
  • Fust: Fa uns 29,7 metres d'alçada (incloent base i capitell; el text original indicava 20 m només per al fust) i està format per 17 tambors cilíndrics de marbre. Està recorregut per un relleu helicoidal continu.
  • Capitell: D'ordre dòric. Originalment sostenia una estàtua de bronze de l'emperador Trajà, que va desaparèixer durant l'edat mitjana. El 1588 va ser substituïda per una estàtua de Sant Pere, que encara hi és.

El Relleu Historiat

El fust presenta una banda helicoidal de 200 metres de longitud, que dóna 23 voltes a la columna. Està totalment coberta per baix relleu esculpit que narra les campanyes de Trajà contra els dacis.

• Escenes i Figures: Hi ha 155 escenes principals esculpides sense interrupció aparent, amb unes 2.500 figures humanes. L'emperador Trajà hi apareix representat 59 vegades, sempre en posició preeminent.
• Estil: La representació és detallada i busca el realisme (en vestimenta, armes, escenaris). Els personatges estan representats de manera naturalista i amb molts detalls. La mida dels relleus augmenta lleugerament amb l'alçada per compensar la perspectiva.
• Recursos Al·legòrics: Malgrat el realisme general, també s'utilitzen recursos al·legòrics, com la representació de déus o la personificació del riu Danubi, que apareix com un home gran i barbut observant el pas de les legions.

El Pedestal i la Inscripció

El pedestal forma la part inferior del monument. A la cara que mira cap a la Basílica Úlpia, hi trobem una cèlebre inscripció:

«SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS IMP CAESARI DIVI NERVAE F NERVAE TRAIANO AVG GERM DACICO PONTIF MAXIMO TRIB POT XVII IMP VI COS VI P P AD DECLARANDVM QVANTAE ALTITVDINIS MONS ET LOCVS TANIBVS SIT EGESTVS»

Traducció aproximada: «El Senat i el Poble Romà, a l'emperador Cèsar Nerva Trajà August, fill del diví Nerva, Germànic, Dàcic, Pontífex Màxim, investit de la potestat tribunícia per 17a vegada, emperador per 6a vegada, cònsol per 6a vegada, Pare de la Pàtria, per a mostrar quina alçada assolia el turó i el lloc ara eliminats per a obres com aquesta.»

Aquesta inscripció indica que per construir el Fòrum de Trajà es va haver d'excavar un turó (part del Quirinal), i l'alçada total de la columna marca l'alçada original del terreny eliminat.

Context Històric: L'Època de Trajà

Marc Ulpi Trajà va ser emperador romà del 98 al 117 dC. Durant el seu regnat, l'Imperi Romà va assolir la seva màxima expansió territorial i va viure un període de prosperitat.

• Política i Exèrcit: Va mantenir una bona relació amb el Senat, però es va centrar principalment en els assumptes militars i l'expansió. Va desenvolupar la seva activitat militar a Germània i, sobretot, a la frontera del Danubi.
• Les Guerres Dàcies: L'esdeveniment clau commemorat per la columna és la conquesta de la Dàcia (actual Romania) en dues guerres (101-102 dC i 105-106 dC). Aquesta victòria va proporcionar a Roma enormes recursos (or, esclaus) i va assegurar la frontera nord-est.
• Obres Públiques: Trajà va ser un gran constructor. A Roma, va impulsar la construcció del seu Fòrum (el més gran i monumental dels fòrums imperials, on s'ubica la columna), un complex de mercats adjacents, va millorar la xarxa viària (com la Via Trajana) i va construir un nou port hexagonal a Òstia, el principal port de Roma.