Comarques de Catalunya per tipus de relleu: muntanya, interior i costa

Les Comarques de Catalunya per Tipus de Relleu

Comarques de Muntanya

Característiques generals

• Relleu: muntanyes molt altes i valls estretes. Hi neixen rius molt importants, com la Noguera Pallaresa.
• Clima: hiverns molt freds i estius suaus.
• Vegetació: hi predominen els prats i els boscos de pi negre i avet.

Llista de comarques de muntanya i les seves capitals

• Vall d'Aran: Vielha
• Pallars Sobirà: Sort
• Pallars Jussà: Tremp
• Alta Ribagorça: El Pont de Suert
• Alt Urgell: La Seu d'Urgell
• Cerdanya: Puigcerdà
• Solsonès: Solsona
• Berguedà: Berga
• Ripollès: Ripoll
• Garrotxa: Olot

Comarques d'Interior

Característiques generals

• Relleu: variat, amb muntanyes baixes i mitjanes, grans planes i turons. Hi passen rius importants com l'Ebre o el Ter.
• Clima: estius molt calorosos i hiverns molt freds. La primavera i la tardor són suaus, amb poques pluges i presència de boira.
• Vegetació: boscos d'alzina, pi blanc i arbustos com el romaní o la farigola.

Llista de comarques d'interior i les seves capitals

• Pla de l'Estany: Banyoles
• Osona: Vic
• Bages: Manresa
• Anoia: Igualada
• Segarra: Cervera
• Noguera: Balaguer
• Urgell: Tàrrega
• Pla d'Urgell: Mollerussa
• Segrià: Lleida
• Garrigues: Les Borges Blanques
• Priorat: Falset
• Ribera d'Ebre: Móra d'Ebre
• Terra Alta: Gandesa
• Vallès Oriental: Granollers
• Vallès Occidental: Terrassa i Sabadell
• Alt Penedès: Vilafranca del Penedès
• Conca de Barberà: Montblanc
• Alt Camp: Valls

Comarques de Costa

Característiques generals

• Relleu: variat, amb planes i muntanyes no gaire altes. Al nord hi ha penya-segats, mentre que al centre i al sud el relleu és més pla. En aquestes comarques desemboquen rius com l'Ebre, el Llobregat i el Ter.
• Clima: estius càlids i hiverns no gaire freds. La primavera i la tardor són suaus i més plujoses.
• Vegetació: predominen les alzines, les alzines sureres, els pins pinyers i la màquia.

Llista de comarques de costa i les seves capitals

• Montsià: Amposta
• Baix Ebre: Tortosa
• Baix Camp: Reus
• Tarragonès: Tarragona
• Baix Penedès: El Vendrell
• Garraf: Vilanova i la Geltrú
• Baix Llobregat: Sant Feliu de Llobregat
• Barcelonès: Barcelona
• Maresme: Mataró
• Selva: Santa Coloma de Farners
• Gironès: Girona
• Baix Empordà: La Bisbal d'Empordà
• Alt Empordà: Figueres

Glossari de Termes Geogràfics i Geològics

Plecs

Deformació dels estrats sedimentaris en forma de plecs (anticlinals i sinclinals).

Falles

Deformació de l’escorça terrestre en forma de fractures al llarg de les quals s’ha produït un desplaçament.

Fossa tectònica

En un sistema de falles, és una depressió allargada i enfonsada respecte als blocs laterals entre els quals se situa. Per exemple: la depressió prelitoral del sistema litoral mediterrani català o la Cerdanya als Pirineus.

Badlands

Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes. Es desenvolupen en zones de clima subàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, on el mantell vegetal és escàs. En regions més humides, els badlands (terres dolentes) poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació (erosió antròpica). Per exemple: la morfologia que apareix als turons testimoni de la Plana de Vic en l’erosió de les margues.

Depressió

Sector de la superfície terrestre, continental o marina, enfonsat respecte al nivell dels terrenys circumdants.

Vall

Terrenys baixos situats entre muntanyes. Pel fons de les valls hi solen córrer els rius.

Altiplà

Elevació del terreny amb una superfície extensa i relativament plana.

Conca d’erosió

Depressió enfonsada respecte als terrenys que l’envolten i originada per l’erosió d'una xarxa fluvial.

Muntanya

Elevació natural del terreny.

Massís

Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesants, una altitud moderada i la manca d'una direcció definida.