Els tres sectors econòmics a la Unió Europea: PAC, indústria i serveis

Els Tres Sectors Econòmics a la Unió Europea

Avui dia, la UE és un espai terciaritzat, tot i que la indústria encara hi té un gran pes.

El Sector Primari a la UE

Sempre ha estat prioritari a la UE, que dedica a la política agrària la part més gran del pressupost comunitari. Les línies d’actuació de la UE al sector primari s’estableixen en la Política Agrària Comuna (PAC) i en la Política Pesquera Comuna (PPC), amb els objectius següents:

• Augmentar la productivitat del sector.
• Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa.
• Estabilitzar els mercats.
• Garantir l’aprovisionament d’aliments.
• Assegurar preus raonables als consumidors.

Els instruments de la UE per organitzar i cohesionar el sector són diversos, incloent-hi normatives reguladores d’activitats i ajuts específics per dur a terme les reformes necessàries, com ara el Fons Europeu de la Pesca (FEP), que estableix una sèrie d’actuacions per millorar el sector pesquer. Una altra eina és l’anomenada Organització Comuna del Mercat (OCM), que vol harmonitzar el mercat dels productes agraris europeus, tot i que de vegades presenta problemes, ja que els interessos dels productors no són iguals a tot arreu.

El Sector Secundari i la Indústria Europea

Europa és una societat postindustrial, però la indústria encara té un paper destacat. El sector industrial representa el 20,2% del valor afegit total de l’economia de la UE dels 27.

La UE no té una política industrial comuna. Les actuacions europees en política industrial només complementen les polítiques dels estats membres i defugen actituds intervencionistes contràries al lliure mercat.

Aquestes actuacions són de caràcter general i es fan per:

• Potenciar la recerca i el desenvolupament (R+D).
• Protegir la propietat intel·lectual i evitar falsificacions de productes industrials.
• Combatre la desocupació.
• Disminuir les diferències entre les regions.

El Sector Terciari: Serveis i Xarxes Transeuropees

És el sector que més riquesa genera a la UE i el que crea més ocupació. En aquest sector, les polítiques europees han estat molt actives, ja que, d'acord amb el que es va signar en els tractats fundacionals, la UE ha impulsat la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

Les polítiques comunitàries pel que fa al sector dels serveis es desenvolupen en àmbits molt diversos. La política comercial s’ha desenvolupat dins el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) des de la creació de l’organisme l’any 1995.

La UE promou la lliure prestació de serveis dins del seu territori. Cal destacar les iniciatives europees en matèria de transports i comunicacions. La lliure circulació de béns i persones ha mostrat la necessitat d’una Política Comuna de Transports (PCT) per promoure la creació de grans xarxes europees de transports i comunicacions, que són de tres tipus:

Tipus de Xarxes Transeuropees (TEN)

1. Xarxa Transeuropea d’Energia (TEN-E): Pretén assegurar el subministrament d’electricitat i gas natural a tot el territori.
2. Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T): Els seus projectes inclouen trens, sobretot d’alta velocitat, aeroports i carreteres.
3. Xarxa Transeuropea de Telecomunicacions (TEN-Telecom): Té els objectius de facilitar la transició cap a la societat de la informació i d’afavorir la interconnexió de xarxes i el desenvolupament de noves activitats en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).