Comentari del poema com les maduixes de josep carner

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,7 KB

Llimones: El text pertany al llibre d'Els fruits saborosos (1906), compost per poemes de Josep Carner que, a partir de diferents fruits i diferents escenes quotidianes, aconseguiex aprofundir en el significat del noucentisme així com reivindicar el moviment estilístics del noucentisme aplicat a la poesia.El poema ens parla d'una dona casada, que es diu Metimna, que es troba a la cuina fent dinar quan de cop apareix el seu marit a la cantonada. La segona estrofa explica com els seus dos fills, Licenci i Naïs, després d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare (Metimna) torna a restablir la Pau. Després Carner explica com Metimna agafa una copa amb aigua a la qual li afageix un raig mesurat de llimona i que, a continuació, se la beu. El poema conclou amb la imatge de Matilde observant per a finestre, clocant els ulls després d'estar sotmesa a una cansanci continu.El text, com és habitual en la poesa de Carner, mostra una escena quotidiana (aquest en seria el pretext utilitzat). D'aquesta menra (amb el pretext d'una escena de la vida quotidiana) s'evita l'abstracció i es defensa la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa, ja que les llimones no tenen valor poètic fins que són sotmeses a un procés literari artificiós. Aquest procés provoca que la vida quotidiana quedi desrealitzada i que el poeta pugui crear una quotidianitat ideal i, gestant a la vegada un món harmònic en el qual tothom hi té cabuda.El poema és una composició literaria formada per quatre cuartets de versos alexandrins, tot i que alguns siguin de 13 síl·labes, aquests s'han de pronunciar de manera que es contin només 12: fenomen que l'anomenem cesura. Els versos són encadenats i de rima consonant. Alterna rima masculina i femenina. En aquest poema cal destacar la figura de la llimona, que és comparada per la seva qualitat (aspror i acidesa), amb l'actitud aparentment rígida de Metimna envers els seus, fills, restablint la Pau, expresant-ho amb la mel, que realitza un contrast amb la llimona, en el que s'expressaa l'amor pel simple fet de que la mare estima als seus fills. L'actitut de la mare, relacionada directament amb el furit de la llimona, mostra una serie de valors morals característics del noucentisme i de la poesia de Carner: previsió, domini de la naturalesa, serenor, control de les situacions, la família, harmonia,...El poema careix de figures retóriques ja que es vol donar més importància a la situació en que es trova l'argument així com a l'intencionalitat del poeta de crear la quotidianitat ideal, deixant de banda els recursos estilístics, siguent possible només comentar alguna enumeració, algun paralelisme i, sobretot, la peráfrasi que utilitza per nomentar una copa d'aigua amb mel i llimona (adornant el concepte de manera excessiva).