Diferencias entre Modernisme i noucentisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,96 KB

 1- El Modernisme: un període amb caràcter propi
El Modernisme va ser un moviment cultural que es va produir a Europa durant l'última dècada del Segle XIX i la primera del XX, i se sol identificar amb el corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, més que no amb els literaris.
Els modernistes catalans es van proposar com a objectiu construir una literatura nacional que superara l'estadi regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees.
2- El noucentisme: la institucionalització d' una nova cultura
Cap al 1906 apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, que impulsen una nova imatge de l'artista, no com un rebel enfrontat al burgés, actitud típica de l'artista modernista, sinó com una peça integrada dins l'estructura social. El noucentisme va rebutjar l'impuls de revolta ideològica característica del Modernisme.
El programa noucentista es concretara, en primer lloc, en la creació de centres educatius que havien de suplir la inoperància de les institucions educatives a mans de l'Estat central.
On es van fer més visibles els guanys de la normalització impulsada pel noucentisme va ser en l'àmbit lingüístic.
La fixació de la llengua literària ja havia estat sentida com una necessitat pels intel·lectuals modernistes, però només esdevindrà un fet quan es convertisca en un afer públic prioritari, promogut des d'unes institucions publiques.
JOSEP CARNER
Els fruits saborosos va consagrar de seguida Josep Carner en el món literari del noucentisme. Els fruits saborosos es van convertir en l'emblema del classicisme noucentista.
Carner mostrava un domini extraordinari de la llengua. Aprofitant dialectismes, girs populars de la gran ciutat, arcaismes i paraules creades per ell mateix va aconseguir crear-se un estil variat i molt flexible.
Aquests recursos, juntament amb la seua capacitat mètrica i la seua personalitat, simpàtica i atractiva, li van valer des de ben jove la consideració de <príncep dels poetes>.
La guerra i la derrota del 39, que van destruir totalment el somni de convertir el país en una <nació entre les nacions>, tindrà efectes més greus en l'obra de Carner.
1. Carles Riba
Durant la segona dècada del Segle XX, Riba va passar per un període plenament noucentista. El Primer llibre d'estances es pot qualificar plenament noucentista per la construcció formal rigorosa i per la presència constant de fonts cultes que revelen la voluntat de considerar la poesia un fet de cultura. De tota manera, ja que en aquests poemes es posava de manifest una voluntat introspectiva, d'anàlisi de la vida moral.
Durant la dècada del 1930 Riba va desenvolupar una activitat molt intensa com a intel·lectual: a més de la crítica literària, de la creació poètica i de la traducció d'Esquil, va ser professor universitari i de la càtedra de la Fundació Bernat Metge.
Conscient del seu paper com a intel·lectual, es va comprometre amb la causa catalana i republicana, i va continuar treballant en els seus càrrecs durant el període de la Guerra Civil. L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el va forçar a fugir a França. Riba hi va viure més de quatre anys d'exili. Aquesta experiència és present en l'origen de les Elegies de Bierville. A l'Abril del 1943 va tornar a Barcelona. Forçadament allunyat de la vida pública, no va reprendre les classes com a professor a la universitat i va haver de publicar en edicions clandestines les elegies.
Durant la postguerra i fins que va morir, el 1959, es va comprometre amb la funció de divulgar i de defensar la cultura catalana.

Entradas relacionadas: