Comentari de text del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria Carles Riba S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria.

Assaig de càntic en el temple Salvador Espriu “Assaig de càntic en el temple” és una poesia de l’època del franquisme, més concretament del segon període. El tema central és el desig de canviar la cultura del seu poble,és a dir, té la funció de queixa d’un sistema que no fa felíç al protagonista. Del primer vers al vers 8 és el plantejament; el poeta vol anar-se’n a un lloc diferent, on la gent sigui lliure de pensar. El nus és del vers 8 al 13, el poeta imagina que el seu desig es fa realitat. Finalment, el desenllaç que és del vers 13 al final, el poeta torna a la realitat i admet que no anirà a l’estranger, ja que estima a la seva terra, que només li dóna dolor i té por d’anar-se’n.
Corrandes d'exili Pere Quart  El poema està divuit en tres parts

La introducció Les tres primeres estrofes Presenten la situació. Estan arribant a la frontera amb França, tristos i Abatuts. El poeta va acompanyat de la seva dona. L’autor, abans de travessar la Frontera, besa la terra com una disculpa per la guerra.

El desenvolupament el podem situar a les Quatre estrofes següents, on l’autor recorda i enyora la terra que abandona, i Diu que hi deixa mitja vida, i no la deixa tota, perquè si no, no podria Sobreviure. El poeta sembla resignat al fet que haurà de viure a l’estranger, i Sembla preparat perquè encara hagi de marxar més lluny de França. Recorda el Seu estimat Vallès, i fa una descripció del paisatge de la zona (al peu de Sant Llorenç del Munt).

La conclusió es troba a l’estrofa final, on S’hi explicita el seu sentiment d’esperança, desfet, però confia en el Ressorgiment de la pàtria catalana.

Utilitza un conjunt de corrandes (cançó Popular de quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada). Pere Quart Combina les unitats de quatre i cinc versos amb rima consonant regular. L’estructura predominant és 7A 7A 7B 7B 7A.