Comparativa Hobbes i Locke: Contracte Social i Filosofia Kantiana
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,79 KB
Comparativa: Hobbes vs. Locke sobre el Contracte Social
A continuació, es presenta una taula comparativa de les idees principals de Thomas Hobbes i John Locke respecte a l'estat de natura i el pacte social:
| Aspecte | Hobbes | Locke |
|---|---|---|
| Essers humans en estat de natura? | Som egoistes i violents. "L’home és llop per l’home". | Cadascú és lliure i té uns drets naturals; no som egoistes i violents com creia Hobbes. |
| Drets individuals en estat de natura | No hi ha cap límit o llei. | Sí, el dret a la vida i el dret a la propietat privada. |
| Pacte social? | Cedir llibertat al sobirà a canvi que els proporcioni ordre i seguretat. | Aquest pacte és doble: entre els individus i entre el poble i l’Estat. |
| Funció del governant | Mantenir l’ordre i la seguretat. | Protegir els tres drets naturals dels ciutadans. |
| Model polític | Absolutisme | Liberalisme |
El contracte social implica l'organització social i la creació de l'estat, mitjançant un pacte entre individus i l'estat.
Immanuel Kant i la Filosofia Il·lustrada
El Moviment Il·lustrat i la Raó Kantiana
- Kant: Figura clau del moviment il·lustrat del segle XVIII.
- Kant distingeix l'ús teòric de la raó (centrada a conèixer) i l'ús pràctic de la raó (centrada a saber actuar).
Interessos Essencials de la Raó
La filosofia crítica de Kant busca resoldre els plantejaments contraposats del racionalisme i l'empirisme, qüestionant els límits del nostre coneixement.
Les Tres Qüestions Fonamentals
Els interessos de la raó s'expressen en tres preguntes:
- Què puc conèixer? (Resposta des del coneixement)
- Què he de fer?
- Què puc esperar? (Resoltes des de l'ètica)
Aquestes tres qüestions juntes es poden resumir en: Què és l'home?
Fenomen i Noümen
- Fenomen: És com veiem les coses, la manera com se'ns presenten.
- Noümen: És la cosa en si mateixa, allò que realment són, encara que no ho podem veure ni tocar.
L'Ètica Kantiana: Autònoma i Formal
Crítica a les Ètiques Materialistes
Kant considera moltes ètiques com heterònomes i materials, ja que busquen un bé extern o material com a fi:
- L'ètica aristotèlica (busca un bé material).
- L'ètica epicúria (busca el plaer).
Objectiu Ètic Universal
Kant vol establir una ètica universal, moralment acceptada per tothom, que sigui autònoma (auto-legislada) i formal (centrada en la forma de la màxima, no en el contingut).
L'Imperatiu Categòric
Les normes que han de guiar les accions han de seguir l'Imperatiu Categòric. Aquest estableix que s'ha d'actuar de tal manera que la màxima de la nostra acció pugui esdevenir una llei universal. També es pot entendre com: m'agradaria que em fessin a mi el que jo faig als altres.
Ètica Deontològica
L'ètica kantiana és deontològica perquè el seu objectiu és complir el deure, que és allò que ens dicta la raó pràctica, seguint així l'imperatiu categòric.