Comunicació Oral: Conceptes Clau i Fonètica Catalana

Relació entre Emissor i Receptor

L’emissor i el receptor es poden intercanviar contínuament; si això passa, els anomenem interlocutors. Tanmateix, també hi ha formes de comunicació oral en què l’emissor és la major part del temps la mateixa persona. Aquest és el cas, per exemple, d’una conferència acadèmica.

Característiques del Llenguatge Oral

El llenguatge oral sol ser espontani, amb una coherència variable, canvis de tema sobtats i repeticions. Ara bé, també hi ha formes d’expressió orals que són formals, en les quals aquestes característiques s’atenuen considerablement.

Recursos Lingüístics en la Comunicació Oral

• Ús d’onomatopeies i expressions col·loquials.
• Abundància de l’estil directe.

Recursos No Verbals

La comunicació oral es complementa amb elements no verbals com:

• Gestos
• Expressions facials
• Postures corporals
• Entonació de la veu
• Altres elements paralingüístics

Registres Lingüístics

Els Registres Formals

Els registres formals utilitzen un llenguatge elevat amb un lèxic molt ric i es caracteritzen per una gran correcció lingüística. Hi solen aparèixer arcaismes, cultismes o tecnicismes.

El Registre Estàndard

El registre estàndard és la varietat lingüística acceptada com a model de referència per a la comunitat de parlants d’una mateixa llengua. En principi, no és pròpia d’un territori específic ni exclusiva d’un grup social determinat.

Els Registres Informals

Els registres informals són més espontanis i menys artificiosos que els registres formal i l'estàndard. Utilitzen un vocabulari col·loquial i no respecten tan rigorosament la normativa.

Fonètica i Ortografia

La Grafia

La grafia és un signe escrit que reprodueix un so del llenguatge. Cal tenir en compte que les grafies i els sons no coincideixen sempre exactament.

La Fonètica

La fonètica és una disciplina de la lingüística que estudia els sons de la llengua. Per a això, utilitza un alfabet fonètic que consisteix en un conjunt de signes que reflecteixen els sons de la llengua i s'escriuen entre claudàtors. Amb la fonètica s’aprèn a pronunciar millor.

Els Diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs en català: els creixents i els decreixents.

Diftongs Decreixents

Estan formats per una vocal seguida d’una i o d’una u:

• ai (ex: aire)
• au (ex: blau)
• ei (ex: rei)
• eu (ex: europeu)
• oi (ex: noi)
• ou (ex: bou)
• ui (ex: cuina)
• iu (ex: riu)
• uu (ex: duu)

Diftongs Creixents

Estan formats per una i o una u seguida d’una vocal en els següents casos:

• A començament de mot: iaia, ien, iogurt, io-io, iuca...
• Una q o una g seguida d’u i de vocal (ex: quatre, guerra).
• A començament de síl·laba, quan segueix una vocal, és a dir, entre vocals (ex: feia, veure).

Els Hiats

Un hiat està format per dues vocals seguides que es pronuncien en síl·labes diferents. En català sempre són hiats els següents casos:

• ia, ie, io si van precedides de consonant:
  • Ma-ri-a
  • Pa-ci-ent
  • Pas-si-ó
  • Po-li-ci-a
• ua, ue, uo si van precedides d’una consonant que no sigui q o g:
  • Cu-a
  • Du-o
  • Fu-et