Modes musicals medievals: Cant gregorià, trobadors i més

Modes musicals medievals

S’anomena modes o escales modals a les escales pròpies del sistema modal, utilitzades en la música occidental i heretades de la tradició grega.

Modes grecs antics:

• Mode dòric
• Mode locri
• Mode frigi
• Mode hipofrigi
• Mode lidi
• Mode hipolidi
• Mode mixolidi

En referència a l’estructura:

• Antifonals
• Responsorials

En referència a la fase musical:

• Melismàtics
• Sil·làbics
• Salmòdics

Característiques del Cant gregorià:

• Cant religiós
• Es canta a les esglésies i sempre en llatí
• És un cant monòdic
• Es canta ‘’a cappella’’
• Només canten homes
• Melodies simples i sense salts

Trobador: és un poetacantor de l'Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Joglar: era l'intèrpret musical dels textos escrits pels trobadors, la persona que transmetia a través del seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

Minnesänger: és el nom amb què es denomina als trobadors germans que en els segles XII i XIII recorrien l'actual Alemanya. Estaven units en comunitats o germandats.

Meistersinger: van ser certs músics i poetes alemanys, principalment pertanyents als gremis d'artesans i comerciants de classe mitjana que van prosperar entre els segles XIV i XVI.

Goliard: era aquella persona que havia deixat de ser monjo. Es dedicava a cantar i recitar poemes en llatí i en llengües vulgars.

Altres manifestacions musicals:

Les Càntigas de Santa Maria

Alfons X El Savi estava sempre rodejat de tots els seus amics que estaven relacionats amb la música.

L'obra més important que va fer Alfons va ser una poètico-literàrio-musical que estava dedicada a Santa Maria.

Estaven escrites en gallec-portuguès.

Van acompanyades d’unes miniatures d’uns dibuixos que ens mostren com era l’època en aquell moment.

Les ‘càntigas’ de Santa Maria es troben a Toledo.

El còdex és un llibre antic escrit a mà que té el llom del llibre amb unes muntanyes que són com plecs, cosits i encolats.

El Llibre Vermell de Montserrat

El llibre és de color vermell i es troba a Montserrat amb el número 001.

Aquest llibre conté cançons i danses.

Les cançons del llibre vermell estaven escrites per als pelegrins que pujaven a Montserrat. Conté cançons com el ‘’Virelai’’.

El llibre vermell té 172 folis de cançons, encara que n'hi havia més. Estaven escrites per a la Mare de Déu de Montserrat (la Moreneta). En aquella època l’electricitat no existia i estava il·luminat amb espelmes, i a la Moreneta li va impregnar el fum de l’espelma.

El Misteri d’Elx

El Cant de la Sibil·la

Escolania de Montserrat:

És un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món.

Creada al voltant del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.

Actualment, l'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans.

La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.

Gèneres trobadorescos:

• Cançó: Es tracta del gènere amorós i occità per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El tema solia ser l'amor cortès.
• Sirventès: De temàtica de denúncia, expressa sentiments de rebuig i odi a l'enemic del trobador, així com també conflictes polítics, bèl·lics o morals.
• Plany: Lament fúnebre per la mort d'una persona.
• Alba: Tristesa pel comiat dels enamorats a l'alba després d'haver passat la nit plegats.
• Alba religiosa: Es tem o es malparla de la nit, que és el símbol de temptacions, del pecat.
• Pastorel·la: Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural.
• Balada: Composició per a cor i solista (on el cor canta el refrany).
• Dansa: Solen estar dedicades a la Mare de Déu i tenir un refrany i tres cobles.
• Cançó de croada: Inciten l'honor i el coratge als joves cavallers per anar a lluitar.
• Tençó: Discussió o debat entre trobadors en què critiquen diferents maneres de trobar.
• Ensenyament: Composició a través de la qual el trobador ensenya al joglar com ha de trobar a través dels seus versos.
• Maldit: Poesia d'odi del trobador vers la dama.
• Serranilla: Trobada amorosa amb una dona de la serra o serrana.
• Romanza: Una cançó d’amor possible.
• Drutz: Un home completament acceptat per la dama.
• Chanson de Croisade: El trobador explica les guerres fetes pel cavaller.
• Pregador: La dama anima al seu cavaller a expressar el seu amor.
• Jeu Parti: Diàleg entre 2 persones.