Concentració Empresarial: Tipus, Legislació i Obligacions Legals

Formes de Concentració Empresarial

S'entén per concentració empresarial aquell procés en virtut del qual diferents empreses s'agrupen amb vincles de capital o d'altres tipus, amb l'objectiu de formar unitats empresarials de major dimensió.

Les empreses que es concentren poden pertànyer a un mateix sector productiu (concentració horitzontal) o a diferents sectors que formen part d'un mateix procés productiu (concentració vertical).

Avantatges i Inconvenients de les Grans Empreses

Les grans empreses tenen certs avantatges sobre les petites, com ara:

• Major poder de negociació.
• Accés a millors fons de finançament.

Però també tenen inconvenients, com ara:

• Dificultats de coordinació.

Factors Determinants de la Concentració Empresarial

Els factors determinants que han propiciat la concentració o agrupació d'empreses són:

• Suavització o eliminació del risc: la competència va desapareixent amb la concentració.
• Control econòmic de la seva àrea d'operacions: tendència cap a una situació de monopoli.

Concentració amb Adquisició de Capital

Aquesta modalitat implica la unió d'empreses mitjançant la compra o intercanvi de participacions de capital.

Tipus de Concentració amb Capital

• Fusió Igualitària

  Consisteix a reunir dues o més empreses de dimensió similar, que decideixen unir els seus actius per crear una societat nova.

• Participació de Capital sense Fusió

  Unes societats compren totalment o parcialment el capital d'altres empreses amb l'objectiu de dominar-les, però la societat adquirida no desapareix. Això es denomina grups d'empreses.

• Holding

  Una societat matriu domina altres companyies filials mitjançant el control del seu capital.

Concentracions sense Adquisició de Capital

Aquestes formes d'agrupació no impliquen la compra de capital, sinó acords o col·laboracions estratègiques.

Tipus de Concentració sense Capital

• Trust

  És una concentració vertical d'empreses que cobreixen diferents fases del procés de producció i distribució. La seva finalitat se centra a reduir els costos del procés productiu i eliminar la competència.

• Càrtel

  És un acord entre empreses independents que ocupen la mateixa fase del procés de producció. Els acords normalment són:

  • Fixar el mateix preu.
  • Altres condicions de mercat.

• Unions Temporals d'Empreses (UTE)

  Són associacions temporals entre empreses independents per desenvolupar una obra o servei i aconseguir un objectiu determinat. Un cop aconseguit aquest objectiu, les empreses se separen.

• Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE)

  Es formen per empreses independents per executar una activitat econòmica auxiliar de la que desenvolupen els seus socis.

Legislació Mercantil

El dret mercantil és la branca del dret que regula l'activitat econòmica que es realitza en una empresa. Tracta qüestions com:

• La comptabilitat.
• La publicitat.
• La producció de l'activitat empresarial.

Codi de Comerç i Lleis Especials

El Codi de Comerç és el principal marc legislatiu de les operacions mercantils. Degut a que l'empresa i les seves activitats són canviants i evolucionen ràpidament, la majoria de les disposicions mercantils es troben en lleis especials. Entre les més importants tenim:

• El Reglament del Registre Mercantil.
• La Llei de Patents i Marques.
• Altres normatives sectorials.

Obligacions i Drets de l'Empresa

Les empreses i l'empresari tenen una responsabilitat social i han d'adaptar la seva actuació a una sèrie de normes.

Normes Comptables

Les obligacions comptables inclouen:

• Dur una comptabilitat ordenada de la seva activitat que permeti el seguiment cronològic de totes les operacions.
• Elaborar periòdicament balanços i inventaris.
• Dur comptes anuals.

La comptabilitat la duran directament els empresaris o persones autoritzades.

Llibre d'Actes

És obligatori disposar d'un llibre d'actes per detallar els acords adoptats en les juntes generals d'accionistes.

Competència i Publicitat

Llei de Competència

La Llei de Competència sanciona les conductes que restringeixen o falsegen la competència de mercat. Són situacions com:

• Fixar preus al marge de l'oferta i la demanda.
• El repartiment dels mercats.
• Altres pràctiques anticompetitives.

Llei General de Publicitat

La Llei General de Publicitat pretén que la publicitat es realitzi dins d'un marc legal sense perjudicar els consumidors ni la competència.