Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS: L'aigua de la pluja i la procedent de la fusió de la neu en part flueix per la superfície de la terra, s'evapora i en part es filtra al subsòl i hi forma aquifers. (DEFINICIÓ CONCA HIDROGRÀFICA). La majoria de rius espanyols són de règim fluvial amb crescudes i estiatges intensos.
Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les seves aigües. Distingim els rius del vessant cantàbric i gallec i els rius del vessant atlàntic i del vessant mediterrani.
ELS RECURSOS HÍDRICS: les confederacions hidrogràfiques (DEFINICIÓ) abracen grans conques fluvials, com els casos de l'Ebre, Duero i Guadalquivir i en altres situacions aquestes entitats resulten de l'agrupació de conques menors, com la del Xúquer.
LES CONQUES I ELS VESSANTS: vessant cantàbric i gallec: rius nombrosos, cabalosos. Rius curts: Sil i Navia (nets)/ Nerbion i Miño (contaminats).
Vessant atlàntic: conques més extenses. Tajo riu més llarg de la P.I. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir acusen la sequera estival.
Vessant mediterrani: rius formen conques petites. Els estius secs provoquen estiatges i les pluges torrencials de la tardor produeixen inundacions.
EXERCICI: 1. Atlàntic i mediterrani. 2 El pendent de basculació de la península. El relleu condiciona l'extensió de les conques dels rius. La meseta està inclinada cap al vessant atlàntic, això provoca que els rius propis d'ella desemboquin a l'atlàntic. Alguns rius, encara que neixin molt propers, desemboquen en vessants diferents a causa del pendent del relleu. 3. La conca hidrogràfica de l'Ebre és la més important del vessant mediterrani, limita al nord amb els Pirineus i al sud amb el Sistema Ibèric, també amb les serralades litorals catalanes.
La conca del Tajo: és la més rellevant del vessant atlàntic. Limita al nord amb les conques de l'Ebre i del Duero, al sud amb el Guadiana i a l'est amb les del Ebre i Xuquer.
La conca hidrogràfica del Guadalquivir: és una conca important del vessant atlàntic. Delimita la conca del Guadiana al nord i al sud-est té les serralades bètiques.
La conca hidrogràfica del Duero: Coincideix amb la part del nord de la Meseta i està envoltada per les serralades cantàbrica, ibèrica i central.
Les unitats de relleu més significatives per a la divisòria d'aigües entre el vessant mediterrani i l'atlàntic són el Sistema Ibèric, Sis. central i Serralades bètiques.