Geografia Física d'Espanya i Catalunya: Relleu i Unitats Morfoestructurals

Localització de la Península Ibèrica i Catalunya

• La Península Ibèrica es troba situada al sud-oest d’Europa, entre l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. És el punt més occidental d’Europa continental.
• L’istme dels Pirineus uneix Espanya amb Europa i actua com una barrera natural.
• L’estret de Gibraltar la separa d’Àfrica.
• Catalunya es troba en el quadrant nord-est de la península.
• Les illes Canàries estan situades a la zona subtropical: insularitat atlàntica (origen volcànic).

Característiques generals del relleu peninsular

El relleu és el conjunt de formes que presenta un territori, i aquestes formes són dinàmiques:

• Costa rectilínia: El traçat és majoritàriament recte, excepte a la costa gallega. Això ofereix pocs refugis naturals per a la navegació.
• Elevada altitud mitjana: Hi ha un extens altiplà central i nombroses serralades que travessen el territori. L'altitud mitjana del país és de 660 m (només superada per Suïssa a Europa).
• Disposició perifèrica del relleu: Dificultat per accedir a la Meseta. Hi ha un fort desnivell des de les costes a la zona central, la qual cosa influeix en el clima.
• Diversitat del relleu: La diferència climàtica genera una gran varietat de paisatges. El territori presenta unitats ben diferenciades.

Formes específiques del relleu

• Foia: Terreny pla i extens, omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.
• Badland: Terreny sedimentari sense vegetació.
• Relleu tabular: Relleu aplanat amb vores costerudes.
• Mall: Roca alta i escarpada.
• Taula: Terreny elevat i pla de gran extensió.
• Mola: Turó escarpat al capdamunt i pla.
• Rasa: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
• Albufera: Llac salat separat del mar per un cordó litoral que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
• Tómbol: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.

Les quatre grans unitats morfoestructurals

1. La Meseta Central

Ocupa l’espai central de la península i està constituïda per dos grans blocs:

• Submeseta Nord: Altitud mitjana de 800-850 m, envoltada de muntanyes i travessada pel riu Duero d’est a oest. Els rius superen el desnivell entre la Meseta i el peneplà, baixant i formant cingleres i congostos.
• Submeseta Sud: Formada per dos altiplans (el del riu Tajo i el del Guadiana), separats per les Muntanyes de Toledo. Manté una suau inclinació fins a l'Atlàntic. Els rius s’escolen fins a la desembocadura.

Elements interns de la Meseta

• La Manxa: Forma part i divideix aquests dos altiplans. És la planura més extensa d’Espanya.
• Serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Tenen forma arrodonida i suau.
  • Sistema Central: Divideix la Meseta en dues parts. Les serres principals són Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Formen valls i passos de muntanya (com el port de Somosierra, que comunica els dos altiplans).
  • Muntanyes de Toledo: Divideixen la Submeseta Sud, fent de separació entre la conca del riu Tajo i els rius que aflueixen al Guadiana. Són serres d’altitud baixa.

2. Les Serralades que envolten la Meseta

• Massís Galaicolleonès: Quadrat muntanyós que comprèn Galícia, Astúries, Lleó i les serres de Segundera i la Cabrera.
• Serralada Cantàbrica: Forma una cadena lineal i presenta una forma asimètrica entre la part occidental (Massís Asturià) i l'oriental (on els cims perden altitud). Destaquen els Picos de Europa per la seva gran altitud.
• Sistema Ibèric: Limita la Meseta de nord-oest a sud-est.
  • Sector Nord: Separació entre la Meseta i la depressió de l’Ebre.
  • Sector Sud: Conjunt de serres i depressions solcades per rius (Conjunt interior i Conjunt exterior).
• Sierra Morena: Situada a la vora meridional de la Meseta. La comunicació és difícil a causa del relleu escarpat. El pas de Despeñaperros és l’únic que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia.

3. Les Depressions Exteriors

• Depressió del Guadalquivir: Relleus tabulars, depressions ocupades antigament pel mar.
• Depressió de l’Ebre: Queda encaixada entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i el Prepirineu.

4. Les Serralades Bètiques

Separades per una sèrie discontínua de depressions.

• Serralada Penibètica: Destaquen cims com Sierra Nevada (Mulhacén).
• Serralada Subbètica: S’estén des del Penyal de Gibraltar fins al Cap de la Nau. Presenta un relleu trencat i irregular.

Geomorfologia de Catalunya

El territori català es divideix en quatre grans unitats:

1. Els Pirineus Axials: Serralada força abrupta que té la màxima alçada al massís de la Maladeta (a la província d'Osca).
2. El Prepirineu: Format per serres interiors i serres exteriors (com el Boumort i el Montsec).
3. La Serralada Transversal: Formada per relleus situats als peus dels Pirineus.
4. Les Serralades Costaneres: Doble serralada paral·lela a la costa.
   • Serralada Prelitoral: Se situa en paral·lel a la costa, a l'interior.
   • Serralada Litoral: Se situa en paral·lel a la costa, amb muntanyes de poca altitud.

La Depressió Central Catalana

La Depressió Central és una unitat de relleu que s'estén entre el Prepirineu i les Serralades Costaneres. S'obre cap a ponent, enllaçant amb la Depressió de l'Ebre com a la seva prolongació oriental. Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans.

Les Costes d'Espanya i Catalunya

Costes Atlàntiques

• Costa Gallega: Valls de rius antics, inundades, que penetren terra endins (ries).
• Costa Cantàbrica: Predominen les formes altes i rectilínies. Platges i planes escasses. Ries curtes i estretes.
• Costa Andalusa Atlàntica: S'estén entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar.

Costes Mediterrànies

Generalment formades per costes baixes i rectilínies que formen arcs separats per caps (Cap de Creus, Cap de la Nau, Cap de Palos i Cap de Gata).

• Litoral Català: Presenta relleus diferents: deltes, petits litorals i costes abruptes (com la Costa Brava).
• Delta de l’Ebre: El més gran i notable del mar Mediterrani.
• Costa Valenciana: Des del Delta de l’Ebre fins al Cap de la Nau.
• Andalusia i Múrcia: S’estén des de l’Estret de Gibraltar fins al Cap de la Nau. Costa generalment tallada.

Vocabulari Geomorfològic Clau

Estrats

Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Sòcols

Relleus de plana o altiplà formats durant l’Era Primària. Són els més antics de la península.

Orogènesi

Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.

Unitats Morfoestructurals

Forma que adopten els relleus com a resultat de la seva evolució geològica.

Peneplà

Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample, per on circulen les aigües dels rius.

Cinglera

Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar en el terreny.