Contaminació ambiental: causes, conseqüències i solucions

La sobreexplotació dels recursos naturals

La sobreexplotació es produeix quan els recursos naturals són explotats a un ritme superior al de la seva regeneració natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables o no renovables.

Desenvolupament sostenible

El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per atendre les seves necessitats.

Els cicles biogeoquímics

• Descomposició de la matèria orgànica de forma que pugui ser utilitzada per les plantes.
• Les plantes incorporen els nutrients disponibles en el sòl i l'aigua i els emmagatzemen als seus teixits.
• Els nutrients passen d'un nivell tròfic al següent al llarg de la xarxa tròfica.
• Les restes d'éssers vius es descomponen en compostos orgànics senzills mitjançant l'acció dels descomponedors.

Successió ecològica

Els ecosistemes són dinàmics, ja que les espècies que els integren no són sempre les mateixes. Això es veu reflectit en els canvis graduals de la comunitat vegetal amb el pas del temps: successió ecològica.

Fonts contaminants de l'aire

• Les emissions incontrolades de fums que genera l'activitat industrial i l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefaccions.
• Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli.
• Les centrals nuclears; preocupa que els reactors nuclears vells puguin tenir fuites per on s'escaparien quantitats molt perilloses de radioactivitat.
• Algunes plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid.
• La indústria metal·lúrgica produeix metalls pesants que passen a l'atmosfera.
• La incineració d'escombraries allibera gas metà, CO₂, SO₂ i plom.
• Fertilitzants i pesticides per als camps; algunes parts s'incorporen a l'atmosfera.
• Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó (O₃) que és verinós al nivell de terra.
• Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten diòxid de sofre (SO₂).
• Les calefaccions de carbó fan augmentar els nivells de diòxid de sofre i de CO₂ de l'atmosfera.

Els efectes de la contaminació atmosfèrica

• El diòxid de carboni (CO₂) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera.
• El diòxid de sofre (SO₂) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum.
• La pluja àcida es forma quan el SO₂ es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació.
• L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO₂, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones i fins i tot pot causar càncer.
• Els òxids de nitrogen (N₂O, NO, NO₂), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls.
• El plom procedent de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta el sistema nerviós i la sang de les persones.
• El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana.
• L’ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons.
• Els pesticides utilitzats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.

Efectes de la pluja àcida

• Un problema mundial: Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a l'atmosfera. Quan pren contacte amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, forma àcids, que s'incorporen als núvols. Finalment, els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després.
• Els danys als arbres i al sòl: El diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els petits porus de les fulles a través dels quals les plantes prenen el CO₂ que necessiten per viure. D'altra banda, la pluja àcida altera les substàncies que componen el sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents.
• Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turons pels rius i les torrenteres. La pluja àcida produeix l'acidificació de les aigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de la majoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguin potables.
• La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra en contacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures i altres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los.
• Respirem àcid: La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO₂ en àcid sulfúric. Les anàlisis semblen indicar que l'alumini pot ser una de les causes de la síndrome d'Alzheimer.

Gasos d'efecte hivernacle

• El diòxid de carboni (CO₂) és el principal responsable de l'efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural.
• Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO₂ a l'atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO₂.
• El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles...
• L'òxid de nitrogen és present de forma natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants.
• L'ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles.
• Els gasos CFC s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors.
• Hi ha més gasos hivernacle. De moment s'han identificat més de 30 gasos que potencien l'efecte hivernacle. El més greu del cas és que molts dels gasos hivernacle tenen una vida molt llarga.

La contaminació de l'aigua

La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri.

Agents contaminants de l'aigua

Les aigües residuals domèstiques, les aigües residuals agrícoles, les aigües residuals d'origen industrial, les aigües d'escorriment, els purins o fems procedents del bestiar de les granges i els detergents.

Conseqüències de la contaminació de l'aigua

L'eutrofització o creixement massiu d'algues en un ecosistema aquàtic. Aquest fenomen es produeix quan l'aigua rep gran quantitat de nitrogen i fòsfor, substàncies que les algues fan servir de nutrients, de tal manera que les algues proliferen desmesuradament i l'aigua esdevé tèrbola i verda.

Per descompondre totes les restes de les nombroses algues que van morint, els bacteris descomponedors han de consumir molt d'oxigen, que aviat és insuficient. La falta d'oxigen provoca la mort massiva dels peixos, de les algues i d'altres organismes que viuen a l'aigua. En aquestes noves condicions, es multipliquen els microorganismes anaerobis que descomponen la matèria orgànica sense necessitat d'oxigen però desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies d'olor i gust desagradable, i de vegades tòxiques.

L'ús de determinats detergents, els adobs i els purins constitueixen la causa més important d'eutrofització dels llacs i embassaments perquè aporten a l'aigua gran quantitat de fosfats i nitrats.

Teoria Gaia de James Lovelock

James Lovelock va desenvolupar la Teoria Gaia: el planeta és un ésser viu que s'autoregula. La temperatura, la quantitat d'oxigen i altres paràmetres ambientals han de mantenir-se dins uns nivells de tolerància perquè sigui possible l'existència de vida.

Incendis

Grau -> freqüència, intensitat i estacionalitat. Esclerofil·les: fulles persistents, petites i dures, incendis més freqüents, als estius secs i calents.

Els volcans

Els volcans ocasionen grans catàstrofes, no només per les erupcions de tipus explosiu i per sorpresa, sinó també per les conseqüències derivades de la variació de transparència de l’aire.

Terratrèmols

Un terratrèmol és un conjunt de moviments sobtats que sacsegen un territori durant un espai de temps generalment curt, d’uns pocs segons. L’escorça està dividida en plaques tectòniques, entre les quals hi ha grans fractures o falles. La fricció entre les plaques al llarg de la superfície de la falla impedeix, al principi, que hi hagi cap desplaçament entre si. Però el material pròxim a la falla es deforma progressivament per l’esforç exercit, fins que el bloc, a causa de la fricció, es trenca pel seu punt més feble, generalment molt per sota de la superfície. A partir d’aquest punt, anomenat hipocentre, la ruptura s’estén amb la corresponent propagació d’ones sísmiques.

Tempestes i inundacions

• Borrasques: centres amb baixes pressions i forts vents, associades a cumulonimbes, llamps, trons i precipitacions intenses.
• Tornado: depressió de petita extensió de gran intensitat que origina un remolí visible que es despenja d'un cumulonimbe.
• Front fred: violentes, sobtades acompanyades de vent molt fort, ruixats, llamps i calamarsa.
• Gota freda: Pertorbació atmosfèrica extratropical que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant hores o dies.
• Huracà: massa atmosfèrica animada d'un moviment de rotació, acompanyada de vents forts i precipitacions.

Factors que incrementen els riscos naturals

• Assentaments: El desordre dels assentaments humans resultants dels fluxos migratoris, que porten la gent més pobra i marginada socialment a establir-se a les zones més insegures, a més de la gestió deficient dels riscos, són factors que incrementen els efectes adversos dels fenòmens naturals i els converteixen en desastres. Causa grans tempestats, inundacions i altres fenòmens naturals.
• Urbanisme: A les ciutats amb massa edificis, sense quasi zones verdes, les aigües subterrànies no poden seguir el curs natural i acaben aflorant a la superfície, i augmenta el perill d'inundacions.
• Obres d'enginyeria: han d'anar precedits d'estudis adequats per evitar que, després d'haver-les executat, quedin zones amb baixa capacitat de resposta.
• Incendis provocats: La major part dels incendis forestals són provocats per l'home, ja sigui directament per aprofitar la zona desertitzada que queda després de l'incendi i construir urbanitzacions, o bé indirectament, a través d'abocaments incontrolats de rebutjos, entre els quals sol haver-hi ampolles o trossos de vidre, que en dies molt secs i assolellats actuen com a lupes i originen l'incendi.