Contaminació Atmosfèrica: Efecte Hivernacle, Smog, Forat de la Capa d'Ozó i Pluja Àcida

Efecte hivernacle

L'efecte hivernacle és l'escalfament de la superfície terrestre a causa de les radiacions calorífiques retingudes per l'atmosfera. Els principals responsables són el diòxid de carboni, el vapor d'aigua i el metà.

El diòxid de carboni de l'atmosfera prové principalment de la combustió de petroli i altres combustibles fòssils, i de la desforestació.

Els boscos i els oceans són capaços d'absorbir CO2 de l'atmosfera; això s'anomena efecte embornal.

El canvi climàtic ha provocat un augment progressiu de la temperatura.

Conseqüències

• Augment del nivell del mar.
• Desaparició de conreus pròxims a la costa.
• Canvis en les precipitacions.
• Canvis en la vegetació.
• Aparició de malalties tropicals.

Boira fotoquímica (smog)

La boira fotoquímica (o smog) es produeix quan els compostos orgànics volàtils i els hidrocarburs i els òxids de nitrogen reaccionen amb l'oxigen i amb la radiació ultraviolada de l'energia solar, formant O3 i PAN. Això passa quan augmenta la temperatura, en situacions d'inversió tèrmica i en dies de molta contaminació de les indústries o del trànsit.

Conseqüències

• Ciutats i persones: irritacions als ulls i a la boca, i problemes respiratoris.
• Materials: corrosió del cautxú i esquerdes i corrosió dels metalls.
• Vegetació: decrement del creixement cel·lular i mort de la planta.

Forat de la capa d'ozó

L'ozó és un gas format per tres àtoms d'oxigen (O3). L'ozó troposfèric és un contaminant, mentre que l'ozó estratosfèric es forma per la ionització de la molècula d'oxigen a causa de la radiació ultraviolada. Aquesta capa forma un filtre que no deixa passar la radiació ultraviolada del sol.

Els principals contaminants són:

• CFC: compostos clorats com els formats per clor, flúor i carboni.
• Metà: que es produeix en la descomposició de la matèria orgànica i dels purins.
• Òxids de nitrogen: alliberats pels avions i cotxes, que destrueixen la capa d'ozó.

Pluja àcida

La pluja àcida és una precipitació amb un pH inferior a 7, quan la pluja normal té un pH entre 5 i 6. Es produeix quan el nitrogen i el sofre que s'alliberen a l'atmosfera en cremar combustibles fòssils reaccionen i es transporten amb l'aire i el vapor d'aigua, formant àcids nítric, sulfúric i carbònic. Quan aquests núvols descarreguen gotes, la pluja àcida es deposita en forma humida.

Efectes

• Dany a grans àrees de bosc.
• Acidificació de llacs i aigües subterrànies.
• Corrosió de roques i metalls.

Alternatives

• Canvi a fonts d'energia no fòssils.
• Reducció de les emissions dels vehicles i de les indústries.
• Ús del transport públic i reducció del consum privat.